Test sobre Investigación y Autonomía Profesional en Trabajo Social
Investigación y Autonomía Profesional en Trabajo Social: Guía
Test: Concepte i evolució del treball social, Recerca i metodologia en treball social, Pràctica i teoria professional en treball social, Altres i alteritat, Antropologia
20 preguntas
Pregunta 1: El Moviment de Reconceptualització va aconseguir la consolidació d'una corrent crítica i teòricament sòlida dins la professió.
A. Ano
B. Ne
Explicación: El text afirma que "estas circunstancias... al combinarse con aquella tradición de activismo, no dieron lugar a la consolidación de una corriente crítica y teóricamente sólida dentro de la profesión".
Pregunta 2: Segons el text, quina afirmació descriu correctament la relació inicial entre la formació en assistència social i les ciències socials en el context general, excepte en el cas nord-americà?
A. La formació en assistència social es va articular estretament amb les ciències socials des dels seus inicis.
B. L'assistència social va desenvolupar la seva intervenció vinculada principalment a la medicina, la psiquiatria i el dret, i no a les ciències socials.
C. La formació va prioritzar l'enfocament de "mètode sense mètode" inspirat en l'antropologia mexicana, allunyant-se de les ciències socials.
D. El treball social nord-americà va mantenir una vinculació més estreta amb el psicoanàlisi i les teories funcionalistes, en contrast amb la tendència general d'altres països.
Explicación: El text indica que el camp de l'assistència social (a finals del segle XIX) no es va desenvolupar articulat a les ciències socials, sinó en estreta vinculació amb la medicina, la psiquiatria i el dret. A més, s'assenyala que el treball social nord-americà es va allunyar d'aquest paradigma en mantenir una vinculació més estreta amb les ciències socials i humanes (psicoanàlisi i teories funcionalistes). L'opció de "mètode sense mètode" és posterior i una crítica al moviment de reconceptualització, no una característica inicial general de la formació.
Pregunta 3: L'objecte d'intervenció del treball social són situacions problemàtiques puntuals en les quals hi ha implicats diversos actors i que una societat defineix com a problemes socials.
A. Ano
B. Ne
Explicación: L'objecte del treball social és l'objecte d'intervenció, la pràctica del qual està dirigida a modificar una situació problemàtica puntual. Aquest objecte d'intervenció immediat o empíric són aquelles situacions puntuals que impliquen diversos actors i s'emmarquen en allò que una societat defineix com a problemes socials.
Pregunta 4: Segons el text, quins són els supòsits bàsics per a la construcció del coneixement en ciències socials que l'autora pretén utilitzar com a punt de partida?
A. Reconèixer que l'objecte de les ciències socials és d'una naturalesa pròpia, la qual cosa obliga a formular metodologies d'abordatge adequades.
B. Assumir els enfocaments positivistes i neopositivistes que pressuposen una relació d'externalitat entre subjecte i objecte de coneixement.
C. Comprendre i explicar els fenòmens socials no són incompatibles, i fins i tot es pot explicar si es comprèn.
D. Adoptar acríticament el postulat empirista d'una realitat immediata, ja sigui per la dada o pel que és 'vivencial'.
Explicación: L'autora estableix que el seu punt de partida s'ubica fora dels enfocaments positivistes i subjectivistes. En canvi, parteix de reconèixer que l'objecte de les ciències socials és d'una naturalesa pròpia, exigint metodologies adequades, i que les societats humanes poden ser compreses i explicades, considerant ambdues alternatives compatibles. L'adopció acrítica de postulats empiristes o enfocaments positivistes és precisament el que l'autora busca evitar.
Pregunta 5: La particularitat de la teoria (o del coneixement científic) resideix en el fet que es limita a les formes immediatament perceptibles dels fenòmens.
A. Ano
B. Ne
Explicación: La teoria, o el coneixement construït en el marc de la ciència, pretén anar més enllà del que és immediat, evident i concret sensible, per ubicar els fenòmens en estructures històriques i entendre el fonament dels fenòmens, no només les seves formes immediatament perceptibles.