Podcast na Tècniques de Producció Biotecnològica

Kapitoly

El desastre de la placa de Petri

La fórmula del creixement

Velocitat i temps

Comptant l'incomptable

Přepis

Ethan: Imagina't que ets la Laura. Divendres a la tarda, deixes una placa de Petri a l'incubador amb només deu mil bacteris. Poca cosa, oi? Tornes dilluns al matí, obres la porta i... la placa està absolutament desbordada! Com pot ser que hagi crescut tant en només un cap de setmana?

Chloe: Aquesta és la màgia del creixement exponencial, Ethan. I la pregunta clau que molts estudiants es fan. Estàs escoltant Studyfi Podcast, on resolem exactament aquests dubtes.

Ethan: D'acord, Chloe, va. Com passem de deu mil a... bé, a un munt de bacteris? Hi ha una fórmula per a això, suposo?

Chloe: I tant! És la fórmula del creixement microbià. Pensa-ho així: si saps quant triga un bacteri a dividir-se —això s'anomena temps de generació—, pots predir quants n'hi haurà en el futur.

Ethan: Com en el primer problema. Partim de 10.000 ufc/mL i un temps de generació de 2 hores. Què passa després de 4 hores?

Chloe: Exacte. En 4 hores, hi ha dues generacions. Cada generació duplica la població. Així que fem 10.000 per dos, i el resultat per dos un altre cop. Acabem amb gairebé 40.000.

Ethan: Vaja. I després de 48 hores? La cosa es deu descontrolar bastant...

Chloe: Totalment! Després de 48 hores, estaríem parlant de més de 160.000 milions de cèl·lules. Per això la placa de la Laura estava tan plena!

Ethan: Entès. Però, i si ens pregunten el contrari? Com en el segon problema, on ens donen la velocitat de creixement i hem de trobar el temps de generació.

Chloe: Bona pregunta. La velocitat específica de creixement, que anomenem 'mu', i el temps de generació, 'g', són com les dues cares de la mateixa moneda. Si una és alta, l'altra és baixa.

Ethan: Com més ràpid creixen, menys temps triguen a duplicar-se. Lògic.

Chloe: Precisament. Hi ha una relació matemàtica directa. El temps de generació és el logaritme neperià de 2 dividit per la velocitat 'mu'. Sé que sona a rotllo, però és un càlcul senzill.

Ethan: O sigui, que si un bacteri és el Flash dels microbis, el seu temps de generació serà molt curt.

Chloe: Exactament! Un Flash bacterià. M'agrada l'analogia. I recorda, entendre aquesta relació és clau per resoldre gairebé la meitat dels problemes d'aquest tema.

Ethan: I amb això tanquem el tema dels medis de cultiu. Però em queda un dubte, Chloe. Un cop creixen... com sabem quants n'hi ha exactament? No podem comptar-los un per un, oi?

Chloe: No, definitivament no! Seria com intentar comptar tots els grans de sorra d'una platja. N'hi ha massa! Per això fem una cosa que es diu dilucions seriades.

Ethan: Sona complicat. Això és per... fer-los més visibles?

Chloe: Més aviat per tenir-ne menys en un espai concret. Pensa-ho així: agafes una galleda d'aigua de mar i la vols analitzar. És massa. Però si agafes una gota d'aquesta galleda i la poses en una galleda d'aigua neta... ja estàs diluint.

Ethan: I si repeteixes el procés, cada cop tens menys