Test na Autonomia personal i atenció a la dependència

Autonomia Personal i Atenció a la Dependència: Guia Completa

Question 1 of 50%

Quan una persona té poques habilitats per a l'autodeterminació, el suport principal que ha de rebre és que altres persones prenguin les decisions per ella per tal de facilitar-li les tasques.

Test: Avaluació de la dependència — salut mental, Avaluació de la dependència — situació social, Autonomia personal, Cura i suport a persones dependents, Avaluació de la dependència — valoració funcional, Serveis i gestió social, Avaluació de la dependència — marc legal i valoració

20 questions

Question 1: Quan una persona té poques habilitats per a l'autodeterminació, el suport principal que ha de rebre és que altres persones prenguin les decisions per ella per tal de facilitar-li les tasques.

A. Ano

B. Ne

Explanation: El suport principal per a una persona amb poques habilitats per a l'autodeterminació consisteix a oferir-li totes les possibilitats o opcions en les diferents situacions a les quals s'enfronti perquè ella pugui triar la més adequada a les seves preferències i necessitats. Anticipar les eleccions d'una persona amb la intenció de facilitar-li la tasca s'hauria d'evitar, ja que totes les persones tenen, en certa mesura, capacitat d'autodeterminació que cal potenciar al màxim.

Question 2: Segons el material proporcionat, quina de les següents afirmacions descriu correctament la definició d'autonomia personal i els seus dos components principals?

A. L'autonomia és la capacitat de dependre d'altres per a les decisions i activitats bàsiques, i els seus components són la protecció i la supervisió.

B. L'autonomia és la capacitat de controlar, afrontar i prendre decisions personals sobre com viure segons les preferències pròpies, i de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària. Integra la independència i l'autodeterminació.

C. L'autonomia és exclusivament la capacitat de prendre decisions sense cap influència externa, essent el seu únic component l'autodeterminació.

D. L'autonomia és la capacitat d'executar activitats de la vida diària sense ajudes i els seus components són l'adaptació i la resiliència.

Explanation: El text estableix que l'autonomia s'entén com la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals sobre com viure d'acord amb les normes i preferències pròpies, i també de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària. A més, s'indica que el concepte d'autonomia integra dos components: un relacionat amb la independència o capacitat d'executar les activitats de la vida diària, i l'altre relacionat amb l'autodeterminació, entesa com el control en la presa de decisions sobre com viure d'acord amb les normes i preferències pròpies.

Question 3: Un dels aspectes que menys valora una persona en situació de dependència, i que menys seguretat i confiança li proporciona, és la consciència de tenir una persona rellevant a qui acudir en cas de necessitat.

A. Ano

B. Ne

Explanation: La persona en situació de dependència valora molt positivament i li proporciona gran seguretat i confiança la consciència de tenir una persona rellevant a qui pot acudir en cas de necessitat.

Question 4: Quins són els elements principals que valora l'Índex de Barthel, modificació de Granger, segons el material proporcionat?

A. Quinze tasques que s'estructuren en autocura i desplaçament.

B. Vint activitats enfocades en la participació social i l'oci.

C. Quinze tasques que s'estructuren en dos índexs: l'autocura i la mobilitat.

D. Les necessitats d'orientació i suport de les cuidadores o cuidadors familiars.

Explanation: L'estudi de materials indica clarament que l'Índex de Barthel, modificació de Granger, valora «quinze tasques que s'estructuren en dos índexs: l'autocura i la mobilitat».

Question 5: La dependència es defineix com l'estat en què una persona, a causa de la pèrdua d'autonomia física, psíquica, intel·lectual o sensorial, necessita ajuda per realitzar les activitats de la vida diària.

A. Ano

B. Ne

Explanation: La dependència és l'estat en què es troben les persones que per raons lligades a la falta o a la pèrdua d'autonomia física, psíquica, intel·lectual o sensorial, necessiten l'atenció d'altres persones per dur a terme les activitats de la vida diària.