La Segona República Espanyola (1933-1936) representa un període crucial de la història d'Espanya, marcat per intenses transformacions polítiques, socials i una polarització creixent. Aquesta etapa, que va des del bienni radical-cedista fins al triomf del Front Popular, va establir les bases del conflicte que desembocaria en la Guerra Civil. Entendre aquests anys és fonamental per comprendre el rumb posterior del país.
La Segona República Espanyola: Del Bienni Radical-Cedista al Front Popular
El període entre 1933 i 1936 de la Segona República Espanyola va estar profundament influenciat pels resultats de les eleccions i les seves conseqüències polítiques. Després d'un primer bienni d'esquerres, la configuració del govern va canviar dràsticament.
Les Eleccions de 1933 i el Canvi de Rumb
Les eleccions de 1933 van suposar una gran derrota per als partits republicans d'esquerres i el PSOE. A diferència de les eleccions de 1931, en què es van presentar junts, en aquesta ocasió van optar per fer-ho per separat, un factor que va contribuir al seu fracàs.
Els partits de dretes, per contra, es van agrupar en una única coalició anomenada CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas). També va obtenir bons resultats el Partit Radical, de caràcter republicà de centre.
El sistema electoral aprovat el 1931, dissenyat per evitar el control dels cacics, va ser determinant. Aquest sistema atorgava el 80% dels diputats a la candidatura més votada a cada província, i el 20% a la segona, fent gairebé obligatòria la formació de coalicions per assegurar la victòria. Mentre que el 1931 la coalició d'esquerres va vèncer una dreta dividida, el 1933 la divisió de l'esquerra va facilitar la victòria conservadora.
El Bienni Radical-Cedista (1933-1936): La Contrareforma
La CEDA era una agrupació de partits molt pròxima a l'Església, que no es reconeixia obertament com a republicana i que mostrava simpaties cap al feixisme i el nazisme. Tot i ser la força més votada, el president de la República, Alcalá-Zamora, desconfiava de la CEDA i va preferir que governés Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, que era el segon més votat i un vell republicà.
La CEDA va acceptar que Lerroux governés, però li va imposar el seu programa a canvi dels seus vots. El nou Govern va començar a revertir les reformes del període anterior:
- Va aturar la reforma agrària.
- Va concedir de nou el pressupost a l'Església.
- Va amnistiar els colpistes de 1932.
- Va entrar en conflicte amb el govern autònom català, la Generalitat de Catalunya.
La Revolució d'Octubre de 1934: Conseqüències i Repressió
Aquesta política contrareformista va radicalitzar molts sectors obrers, que van considerar que la República no garantia les reformes i que calia apostar per una revolució. A aquesta idea, defensada per una part de la CNT (anarquista), s'hi van sumar ara militants de la UGT i el PSOE.
El temor a una dictadura, com la de Hitler a Alemanya, es va estendre quan el 1934 van entrar tres ministres de la CEDA al govern. En resposta, la UGT, la CNT, el govern de la Generalitat de Catalunya i la majoria del PSOE van convocar una vaga general revolucionària amb l'objectiu de paralitzar l'economia i que els obrers armats ocupessin els carrers.
La vaga va ser ràpidament reprimida a la major part del país per l'exèrcit i la policia. A Catalunya, es va suprimir l'autogovern com a càstig per haver proclamat l'Estat Català durant la revolta.
Astúries va ser l'única regió on la vaga va triomfar. L'aliança obrera (socialistes, anarquistes i comunistes) va armar les masses proletàries i va ocupar els principals nuclis miners. La Guàrdia Civil es va veure desbordada i el Govern va recórrer a l'exèrcit del Marroc, sota el comandament del general Franco. La repressió va ser extremadament violenta, amb tortures i execucions sense judici, que van sumar més de 2.000 morts i 30.000 empresonats, inclosos els principals líders de l'esquerra.
El Triomf del Front Popular a la Segona República (1936)
Les conseqüències de la repressió a Astúries i alguns casos de corrupció van provocar una greu crisi al Govern de Lerroux, portant a la convocatòria de noves eleccions el febrer de 1936.
Després de dos anys de govern d'esquerres i dos de dretes, aquestes eleccions es presentaven com a decisives per a definir l'orientació futura de la República. Es van formar dos grans blocs clarament enfrontats:
- A l'esquerra: El Front Popular, una coalició de forces republicanes d'esquerres, socialistes i comunistes, partidàries de recuperar les reformes del primer bienni.
- A la dreta: La CEDA, amb una postura oposada a les reformes.
Els resultats van ser molt igualats en vots, però el sistema electoral va atorgar la gran majoria de diputats al Front Popular. Manuel Azaña va ser elegit President de la República, i el nou govern d'esquerres va amnistiar els empresonats per la Revolució de 1934 i va accelerar les reformes que havien estat paralitzades el 1933.
La Ruta cap a la Guerra Civil durant la Segona República
La derrota electoral no va ser acceptada per la dreta. Els sectors d'extrema dreta, com els carlins i la Falange Española (fundada per José Antonio Primo de Rivera i inspirada en el feixisme italià), van apostar per generar un clima creixent de violència per justificar el cop d'estat que preparaven sota el lideratge dels militars. L'extrema esquerra va caure en aquest parany, responent als atacs amb més atacs.
L'ambient de violència es va intensificar, culminant amb les morts del Tinent Castillo (socialista) i de José Calvo Sotelo, un dels principals líders de la dreta. L'assassinat de Calvo Sotelo a mans de policies d'esquerres va tenir una gran repercussió en la premsa conservadora i va ser utilitzat pels militars conjurats per justificar el cop d'estat que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola el 18 de juliol de 1936.
Preguntes Freqüents sobre la Segona República Espanyola (1933-1936)
Quins van ser els principals partits o coalicions que van competir en les eleccions de 1933?
En les eleccions de 1933, els principals competidors van ser els partits republicans d'esquerres i el PSOE (que es van presentar per separat), i la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) juntament amb el Partit Radical.
Per què es va produir la Revolució d'Octubre de 1934 i quines en van ser les conseqüències?
La Revolució d'Octubre de 1934 va esclatar com a resposta a la política contrareformista del govern radical-cedista i a la por a una dictadura feixista després de l'entrada de ministres de la CEDA al govern. Va resultar en una vaga general revolucionària que va ser reprimida amb violència, especialment a Astúries, amb més de 2.000 morts i 30.000 empresonats, i la supressió de l'autogovern català.
Què va ser el Front Popular i per què va guanyar les eleccions de 1936?
El Front Popular va ser una coalició de forces republicanes d'esquerres, socialistes i comunistes que es va formar per recuperar les reformes del primer bienni. Va guanyar les eleccions de 1936, tot i els resultats ajustats en vots, gràcies al sistema electoral que va atorgar una gran majoria de diputats a la candidatura més votada.
Quin esdeveniment va ser utilitzat com a pretext immediat per al cop d'estat de 1936?
L'assassinat de José Calvo Sotelo, un dels principals líders de la dreta, a mans de policies d'esquerres, va ser l'esdeveniment utilitzat pels militars conjurats com a justificació per iniciar el cop d'estat que va desencadenar la Guerra Civil el 18 de juliol de 1936.