La història de la Policia a Catalunya és un tema complex i fascinant, que reflecteix l'evolució política, social i econòmica del territori. Entendre el desenvolupament de les forces de seguretat és clau per comprendre com s'ha estructurat el poder i la relació amb la ciutadania al llarg dels segles. Des dels sistemes de seguretat feudals fins a la configuració moderna dels Mossos d'Esquadra, la funció policial ha anat adaptant-se a les necessitats de cada època. En aquest article, farem un recorregut exhaustiu per aquesta trajectòria, ideal per a estudiants que vulguin aprofundir en la matèria.
Les forces de seguretat i la seva història a Catalunya
Les funcions policials sempre han estat lligades a l'evolució històrica i a la realitat del moment. La història de la policia és un mirall de les vicissituds i tensions de les poblacions. Durant el feudalisme, per exemple, cada poder establia el seu propi sistema de seguretat.
A Catalunya, l'evolució de la Corona catalanoaragonesa va comportar la formació d'estructures armades per defensar els interessos de la monarquia. Cal recordar que, fins al segle XVIII, no existia un cos permanent de policia a Catalunya. L'ordre es mantenia més per la repressió que per la prevenció.
Un fet fonamental d'aquesta època fou la defensa de la Pau i Treva i la col·laboració ciutadana mitjançant el sometent i el sagramental. Aquest sistema descentralitzat era la norma en un país on gran part del territori escapava a la vigilància reial directa, i l'ordre públic requeia sovint en barons eclesiàstics i laics.
L'origen dels Mossos d'Esquadra: Un cos pioner
Els Mossos d'Esquadra són un dels primers cossos armats d'Europa amb característiques policials modernes. El seu origen es troba en les conegudes Esquadres de Catalunya.
Les primeres esquadres de paisans al segle XVIII
Al començament del segle XVIII, van aparèixer les primeres esquadres de paisans. La seva missió era mantenir l'ordre, vigilar els camins i garantir la seguretat dels pobles quan l'exèrcit regular era mobilitzat, com va passar el 1719 a causa de les tensions amb França.
El capità general i la Reial Audiència van organitzar aquestes esquadres, distribuïdes pels corregiments. Quan la tensió bèl·lica va disminuir cap al 1721, la majoria d'aquestes colles de veïns armats es van dissoldre. L'única excepció fou l'esquadra de Valls, amb destacaments a Riudoms i Rodonyà, que va romandre sota el comandament de Pere Anton Veciana.
La institucionalització dels Mossos sota els Borbons
L'any 1723 es va remodelar i ampliar el cos, i Pere Anton Veciana i Rabasa va ser nomenat comandant. Els Mossos es van configurar com una força policial típicament reial i borbònica, amb l'objectiu de controlar l'ordre públic en un territori amb austriacistes derrotats però armats i una població a la qual s'havia prohibit el sometent i portar armes.
Durant el segle XVIII, la família Veciana va comandar els Mossos, premiant la fidelitat monàrquica filipista. El cos va créixer i es va professionalitzar, convertint-se en la policia més avançada en termes moderns a Catalunya. La seva eficàcia va fer que el model fos exportat a altres zones de la monarquia espanyola a la segona meitat del segle.
Transformacions policials durant el segle XIX
El segle XIX va ser un període de grans canvis amb la imposició de l'Estat liberal sobre la monarquia absolutista. Això va implicar modificacions profundes en el sistema penal i de seguretat, exigint un nou aparell policial.
La Milícia Nacional i la centralització de la seguretat
El segle XIX va començar amb la Milícia Nacional, una força revolucionària, profundament civil i local, que es va dissoldre amb l'abandonament dels projectes liberals més progressistes. La major part de les estructures polítiques, administratives, jurídiques i policials de l'Estat espanyol es van conformar a partir del liberalisme conservador.
El nou sistema de seguretat es va basar en tres pilars: la militarització, la centralització i una concepció profundament conservadora de la societat. L'eix central de la seguretat pública es va establir el 1844 amb la creació de la Guàrdia Civil, que estendria el nou model de seguretat a tota la Península.
Els Mossos d'Esquadra van continuar presents a Catalunya, convertint-se en forces auxiliars reconegudes pel nou ordre gràcies a la seva participació en el fur militar. El seu comandament va canviar, passant de la família Veciana a oficials de l'exèrcit entre 1835 i 1837.
Naixement de les policies municipals i restabliment dels Mossos
Amb el creixement urbà del segle XIX, es va fer necessària la creació de les primeres policies municipals per garantir la seguretat i l'habitabilitat de les ciutats. Aquestes, juntament amb els serenos i els alcaldes de barri, complementaven les estructures de seguretat locals. La Guàrdia Municipal de Barcelona, per exemple, es va crear el 26 de novembre de 1843.
Els Mossos, tot i ser mal vistos per les classes populars urbanes, tenien el suport de la pagesia i de part de la burgesia catalana. La seva utilitat era inqüestionable per a la Restauració, que buscava restablir l'ordre institucional després de la darrera Guerra Carlina. En aquest context, la Diputació Provincial de Barcelona va restituir els Mossos d'Esquadra el 1877 i n'aprovà el Reglament el 1880.
Continuaven actuant com a auxiliars rurals de la Guàrdia Civil, reforçant l'ordre en zones amb funcions policials deficients i col·laborant en la defensa de la propietat privada al camp. La resta de diputacions provincials, amb menys població i menys conflictes de seguretat, van preferir mantenir només la Guàrdia Civil.
La policia durant les primeres dècades del segle XX
La crisi del 1898 va generar una profunda escletxa entre la classe dirigent espanyola i sectors de la burgesia catalana que apostaven pel catalanisme polític. Els regionalistes de la Lliga volien un sistema de seguretat basat en el sometent i en una força policial permanent sota el poder regional, tal com s'indicava en les Bases de Manresa de 1892.
Els Mossos i el catalanisme polític
Un cop reinstaurats el 1892, els Mossos es trobaven en una situació compromesa davant l'actitud de l'exèrcit envers el regionalisme. La Lliga a la Diputació de Barcelona i, més tard, a la Mancomunitat (aprovada el 1914), va tenir una posició ambivalent respecte als Mossos. Només se'ls tenia en compte a Barcelona, on les seves tasques eren reconegudes i defensades.
L'estructuració de la policia civil a l'Estat espanyol
Els primers anys del segle XX van veure l'estructuració definitiva de la policia civil a l'Estat espanyol, impulsada per la necessitat de controlar els moviments radicals i l'increment de la població urbana. Es buscava una funció policial més moderna que la que exercia la Guàrdia Civil.
Entre 1905 i 1908, amb l'aparició de la Llei i el Reglament de la policia governativa, va començar una gran reforma que professionalitzaria els cossos de policia dependents de l'administració civil, dividits en dos: Vigilància (civil, investigació) i Seguretat (uniformada, organització militar, servei a la via pública). La creació de la Dirección General de Seguridad i les escoles de formació van ser altres aspectes d'aquesta reforma.
La Setmana Tràgica, el pistolerisme i la dictadura de Primo de Rivera
Durant la Setmana Tràgica (1909), la repressió governamental va recaure en la Guàrdia Civil, amb el suport del sometent i dels mossos on eren presents. Aquests fets van generar un gran malestar, i les veus republicanes en demanaven la dissolució. El setembre de 1917, la Diputació va aprovar l'extinció gradual del cos.
No obstant això, la tensió social a partir del 1919, coneguda com els "anys del pistolerisme", va fer replantejar l'extinció dels Mossos, ja que es necessitava una força policial a les perifèries urbanes per fer front als pistolers.
La dictadura de Primo de Rivera (1923) no va suposar cap problema per als Mossos. El règim els va veure com un cos propi per a una "Catalunya nova", després de dissoldre la Mancomunitat. Tot i rebre el sou de la Diputació de Barcelona, estaven sota el control de capitania i del governador civil, encarregats de funcions com la custòdia dels pavellons de l'Exposició Universal. La tasca policial-repressiva de la dictadura va ser duta a terme pels mossos amb el comandant Oller i Martínez Anido.
La Segona República i els Mossos d'Esquadra
Amb la caiguda de Primo de Rivera, la Diputació es va veure obligada a reestructurar el cos el 1930. El Decret del 14 d'agost de 1930 va dissoldre i reorganitzar el cos de Mossos d'Esquadra de Barcelona, eliminant els seus caps i vinculant-los exclusivament a la Diputació, reduint la seva dependència militar i del Govern civil.
Tot i la percepció popular i de dirigents polítics, el cos estava preparat per adaptar-se al nou règim de la República. A partir de l'abril de 1931, els Mossos es van mantenir i es van identificar amb les institucions autonòmiques i el govern català, sent lleials als presidents de la Generalitat i vinculats al projecte republicà i catalanista.
El 14 d'abril de 1931, el capità Frederic Escofet es va posar a les ordres del president Macià, que havia proclamat la República Catalana. Els comandaments anteriors van ser destituïts i Pérez-Farràs va ser nomenat comandant dels Mossos. El 14 d'octubre de 1932, el president Macià va signar un decret estenent el cos policial dels Mossos a tota Catalunya, i amb l'Estatut, tots els cossos policials van passar a dependre del Comissariat d'Ordre Públic.
Els fets d'Octubre de 1934 i la Guerra Civil
Després dels fets d'Octubre de 1934, les Esquadres van ser desarmades per haver atacat l'exèrcit. Amb un nou comandant, però, van tornar a ser operatives. El triomf del Front d'Esquerres el febrer de 1936 va significar l'alliberament del govern català i l'amnistia per als participants dels fets d'octubre, inclosos comandaments i responsables dels Mossos. La imatge del president Companys escortat per Mossos il·lustra aquells moments.
La Guerra Civil va ser un període complicat per a les forces policials, que es van posar al costat del Govern de la Generalitat. Els fets de maig del 1937 a Barcelona van ser enfrontaments entre forces d'ordre públic de la Generalitat i milicians de la CNT/FAI, que van acabar amb nombroses víctimes i la pèrdua de les atribucions de la Generalitat en ordre públic.
Amb el règim franquista, es van produir depuracions en la Guàrdia Civil i la policia, i la suspensió de cossos com els Mossos d'Esquadra. El règim es va constituir com un veritable règim policial, on els interessos del partit únic es barrejaven amb les tasques policials i militars. Caldria esperar fins al 1952 perquè els Mossos fossin restituïts com a guàrdia de la Diputació de Barcelona, integrats en l'exèrcit espanyol.
La policia i la democràcia: El retorn dels Mossos
Amb la mort de Franco el 1975, l'Estat espanyol va iniciar la transició cap a la democràcia. Aquest canvi va requerir una profunda reflexió sobre la transformació dels aparells policials de la dictadura i la redefinició del sistema de seguretat pública.
La democràcia va portar: una Constitució (1978), un règim de llibertats, un Estatut d'autonomia per a Catalunya i governs elegits democràticament. La Constitució espanyola de 1978 va establir un model policial pluralista amb tres nivells:
- La policia de l'Administració central de l'Estat.
- Les policies de les comunitats autònomes que en preveiessin la creació.
- Les policies locals dependents dels municipis.
La Generalitat restaurada i l'Estatut d'autonomia van afavorir l'extensió del cos dels Mossos d'Esquadra, que ja tenia una llarga tradició. Els Mossos, convertits en la policia més antiga d'Europa amb un nom històric, van esdevenir la imatge d'una Catalunya políticament autònoma i ben preparada professionalment.
El desplegament dels Mossos d'Esquadra al territori
El 1983, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 19/1983, que creava la Policia Autonòmica de la Generalitat, amb el nucli inicial format pels Mossos. El 1985 es va inaugurar l'Escola de Policia de Catalunya a Mollet del Vallès, on, a partir del 1991, es van començar a formar també els membres de les policies locals.
El desplegament dels Mossos d'Esquadra per tot el territori català, en substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, va començar el novembre de 1994. El primer emplaçament fou la comarca d'Osona, seguida del Ripollès i la Selva. Entre 1997 i 1998, la Generalitat va assumir les competències executives en matèria de trànsit.
El procés de desplegament va culminar el novembre de 2008, amb l'arribada del cos a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Actualment, el Cos de Mossos d'Esquadra actua com a policia judicial, auxiliant jutges, tribunals i fiscals en la investigació de delictes, una activitat essencial i prioritària de tota policia.
Preguntes freqüents sobre la història de la Policia a Catalunya per a estudiants
Quan es van originar els Mossos d'Esquadra?
Els Mossos d'Esquadra es van originar a principis del segle XVIII, concretament amb la institutionalització de les Esquadres de Catalunya l'any 1723, sota el comandament de Pere Anton Veciana i Rabasa.
Quines van ser les primeres forces de seguretat a Catalunya abans dels Mossos?
Abans de la creació dels Mossos d'Esquadra, la seguretat a Catalunya es basava en sistemes descentralitzats com el sometent i el sagramental, que implicaven la col·laboració ciutadana, i en els sistemes de seguretat particulars de barons feudals, ja que no existia un cos permanent de policia a nivell reial.
Quin paper van tenir els Mossos d'Esquadra durant la Segona República Espanyola?
Durant la Segona República, els Mossos d'Esquadra es van mantenir i es van adaptar al nou règim, identificant-se amb les institucions autonòmiques i el govern català. Van ser lleials als presidents de la Generalitat, com Francesc Macià i Lluís Companys, i es van estendre a tota Catalunya per decret del president Macià l'any 1932.
Quan es va iniciar el desplegament complet dels Mossos d'Esquadra a tot el territori català?
El desplegament dels Mossos d'Esquadra per tot el territori català va començar el novembre de 1994, en substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Aquest procés va culminar finalment el novembre de 2008 amb la seva presència a totes les comarques.