El període conegut com el Bienni Radical-Cedista i el Front Popular (1933-1936) representa una etapa clau de la Segona República Espanyola, marcada per canvis polítics significatius, reformes i contrareformes, i una creixent polarització social que desembocaria en la Guerra Civil. Aquesta anàlisi detallada t'ajudarà a comprendre els esdeveniments, els partits i les figures més importants d'aquest moment històric decisiu per a Espanya.
El Bienni Radical-Cedista: Una Inflexió Conservadora (1933-1935)
Les eleccions de 1933 van ser un punt d'inflexió després de dos anys de govern d'esquerres. Els partits republicans d'esquerres i el PSOE, que s'havien presentat per separat, van patir una gran derrota. En canvi, els partits de dretes, agrupats en la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), i el Partit Radical de Lerroux, de centre, van obtenir millors resultats.
El sistema electoral de 1931, dissenyat per evitar el control dels cacics, afavoria les coalicions. La candidatura més votada a cada província obtenia el 80% dels escons. Això va permetre a la coalició conservadora de 1933 aconseguir una àmplia representació, mentre que la divisió de l'esquerra la va penalitzar severament.
La CEDA i el Govern de Lerroux
La CEDA era una agrupació de partits propera a l'Església, que no es reconeixia com a republicana i que mostrava simpaties pel feixisme i el nazisme. Malgrat ser la força més votada, el president de la República, Alcalá-Zamora, desconfiant de la CEDA, va preferir que governés Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, que era un vell republicà.
La CEDA va acceptar aquesta decisió, però va imposar el seu programa al govern de Lerroux a canvi del seu suport. Així, el nou executiu es va dedicar a revertir les reformes del bienni anterior:
- Es va aturar la reforma agrària.S'havien fet molts avenços però van quedar paralitzats.
- Es va concedir de nou el pressupost a l'Església, revertint la laïcitat radical del primer bienni.
- Es van amnistiar els colpistes de 1932. Aquesta decisió va ser molt polèmica.
- Va entrar en conflicte amb el govern autònom català, la Generalitat de Catalunya, erosionant l'autogovern.
L'Octubre de 1934 i la Repressió
Aquesta política contrareformista va radicalitzar molts sectors obrers. Molts van assumir que la República no garantia les reformes i que calia apostar per una revolució. A aquesta idea, defensada per una part de la CNT, s'hi van sumar ara militants de la UGT i el PSOE.
La Revolució d'Astúries i Catalunya
El punt culminant d'aquesta tensió va arribar l'octubre de 1934, quan tres ministres de la CEDA van entrar al govern. Això va generar la por que es desembocaria en una dictadura, com la de Hitler a Alemanya.
La UGT, la CNT, el govern de la Generalitat de Catalunya i la majoria del PSOE van convocar una vaga general revolucionària. L'objectiu era paralitzar l'economia i que els obrers, armats, ocupessin els carrers. No obstant això, la vaga va ser ràpidament controlada i reprimida en la major part del país.
- A Catalunya, es va suprimir l'autogovern com a càstig per haver proclamat l'Estat Català dins d'Espanya durant la revolta.
- Astúries va ser l'única regió on la vaga va triomfar. Una aliança obrera (socialistes, anarquistes i comunistes) va armar les masses i va ocupar els principals nuclis miners. La Guàrdia Civil va ser desbordada.
El Govern va recórrer a l'exèrcit del Marroc sota el comandament del general Francisco Franco. La repressió contra la població civil asturiana va ser extremadament violenta, amb tortures i execucions sense judici. Més de 2.000 persones van morir i 30.000 van ser empresonades, incloent-hi els principals líders de l'esquerra.
El Triomf del Front Popular (1936)
Els successors d'Astúries i alguns casos de corrupció van provocar una greu crisi al Govern de Lerroux i la convocatòria de noves eleccions. Les eleccions de febrer de 1936 es presentaven com a decisives per a l'orientació de la República.
Es van formar dos grans blocs clarament enfrontats:
- A l'esquerra: el Front Popular, format per forces republicanes d'esquerres, socialistes i comunistes. La seva plataforma era recuperar les reformes del primer bienni.
- A la dreta: la CEDA i altres partits conservadors, oposats a les reformes i defensors d'un programa més reaccionari.
Resultats Electorals i Noves Reformes
Els resultats van ser molt igualats en vots, però el sistema electoral va atorgar una gran majoria de diputats al Front Popular. Manuel Azaña va ser elegit President de la República.
El nou govern d'esquerres va actuar amb rapidesa:
- Va amnistiar les persones empresonades per la Revolució de 1934.
- Va accelerar les reformes paralitzades des de 1933, reprenent l'esperit del primer bienni republicà.
La Creixent Violència i el Cop d'Estat
La derrota electoral no va ser acceptada per la dreta. Sectors d'extrema dreta, com els carlins i la Falange Española (fundada per José Antonio Primo de Rivera i inspirada en el feixisme italià), van apostar per provocar un clima de violència creixent. L'objectiu era justificar un cop d'estat que ja estaven preparant sota el lideratge dels militars.
L'extrema esquerra va caure fàcilment en aquest parany, responent als atacs amb més atacs. L'ambient de violència es va incrementar dramàticament fins a les morts del Tinent Castillo (socialista) i, poc després, de José Calvo Sotelo, un dels principals líders de la dreta. L'assassinat de Calvo Sotelo a mans de policies d'esquerres va tenir una gran repercussió en la premsa conservadora.
Els militars conjurats van usar l'assassinat de Calvo Sotelo com a justificació per al cop d'estat que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola el 18 de juliol de 1936.
Preguntes Freqüents sobre el Bienni Radical-Cedista i el Front Popular
Què va ser el Bienni Radical-Cedista i per què es va caracteritzar?
El Bienni Radical-Cedista (1933-1935) va ser un període de govern de la Segona República Espanyola liderat pel Partit Radical de Lerroux amb el suport parlamentari de la CEDA. Es va caracteritzar per una política de contrareformes, revertint les lleis progressistes del bienni anterior, aturant la reforma agrària, concedint pressupost a l'Església i reprimint durament la Revolució de 1934, especialment a Astúries i Catalunya.
Qui formava el Front Popular i quin era el seu objectiu?
El Front Popular era una gran coalició de forces d'esquerres que es va presentar a les eleccions de febrer de 1936. Estava format per partits republicans d'esquerres, socialistes i comunistes. El seu objectiu principal era recuperar i accelerar les reformes socials i polítiques que havien quedat paralitzades durant el Bienni Radical-Cedista.
Com va influir el sistema electoral de 1931 en les eleccions de 1933 i 1936?
El sistema electoral de 1931, dissenyat per donar un 80% dels diputats a la candidatura més votada a cada província, afavoria enormement les coalicions. A les eleccions de 1933, la dreta unida (CEDA) va vèncer a una esquerra dividida. A les eleccions de 1936, el Front Popular, com a gran coalició d'esquerres, va aconseguir la majoria parlamentària tot i una diferència de vots relativament petita, demostrant la importància de la unitat electoral.