Podcast na El Bienni Radical-Cedista i el Front Popular

Kapitoly

Un gir inesperat

La llei electoral i la derrota

El bienni negre

La Revolució d'Octubre de 1934

Astúries, l'excepció tràgica

Unes Eleccions Decisives

La Victòria del Front Popular

L'espiral de violència

Resum i comiat

Přepis

Ava: Imagina que ets un obrer l'any 1933. Has vist com la República començava a canviar les coses, amb reformes que et donaven esperança. Però arriben les eleccions... i els partits d'esquerres, en lloc d'anar junts, es barallen entre ells i es presenten per separat. Què creus que va passar?

Noah: Doncs el que sol passar en aquests casos: un desastre per a ells. Això és Studyfi Podcast.

Ava: Un desastre, dius. Per què va ser tan decisiu que anessin separats?

Noah: Per la llei electoral de la República. Era una mica... particular. Estava dissenyada per donar grans majories. Pensa-ho així: a cada província, la llista més votada s'emportava el 80% dels diputats. La segona, només el 20%. I la resta, res de res.

Ava: Vaja, o guanyes a totes o quasi no rasques bola.

Noah: Exacte! Obligava a fer coalicions. El 1931, l'esquerra es va unir i va arrasar. El 1933, l'esquerra va anar dividida, mentre que la dreta es va agrupar en una gran coalició, la CEDA. El resultat va ser una victòria aclaparadora per a la dreta.

Ava: I qui era aquesta CEDA? Sonen... seriosos.

Noah: Ho eren. Era una agrupació de partits de dretes, molt lligada a l'Església i amb simpaties obertes pel feixisme que creixia a Itàlia i Alemanya. De fet, no es declaraven obertament republicans.

Ava: Això és un problema. Si guanyen els que no creuen en el sistema...

Noah: Totalment. El president de la República, Alcalá-Zamora, tampoc se'n fiava. Així que, en una jugada estratègica, va encarregar el govern al segon partit més votat: el Partit Radical de Lerroux, que sí que era republicà.

Ava: Però necessitaven els vots de la CEDA, oi?

Noah: I tant. I la CEDA va dir: 'perfecte, et donem suport... si apliques el nostre programa'. Així va començar el que es coneix com a Bienni Radical-Cedista, o 'Bienni Negre'. Van paralitzar la reforma agrària, van tornar els diners a l'Església i van amnistiar els colpistes de 1932.

Ava: Aquesta marxa enrere va haver de provocar una reacció molt forta.

Noah: I tant. Molts obrers van pensar que la República els havia fallat i que l'única sortida era la revolució. La tensió va explotar l'octubre de 1934, quan tres ministres de la CEDA van entrar al govern. La gent va témer que fos el primer pas cap a una dictadura com la de Hitler.

Ava: I què van fer?

Noah: Els sindicats UGT i CNT, juntament amb partits d'esquerra, van convocar una vaga general revolucionària a tot el país. A Catalunya, el govern de la Generalitat va arribar a proclamar l'Estat Català dins d'Espanya. Però la revolta va ser ràpidament sufocada gairebé a tot arreu.

Ava: Gairebé a tot arreu? On no?

Noah: A Astúries. Allà, l'aliança obrera —socialistes, anarquistes i comunistes— va triomfar. Van armar els miners, van ocupar les ciutats i van resistir. La resposta del govern va ser terrible.

Ava: Què van fer?

Noah: Van enviar les tropes més dures que tenien: l'exèrcit d'Àfrica, comandat per un general que començava a fer-se un nom... Francisco Franco. La repressió va ser brutal. Més de 2.000 morts, tortures, execucions sense judici i 30.000 empresonats. Aquesta ferida marcaria profundament el que estava per venir.

Ava: I aleshores, després de la repressió a Astúries i els escàndols de corrupció, el govern de dretes es trobava en una crisi total, oi?

Noah: Exacte, Ava. La situació era insostenible i va forçar la convocatòria de noves eleccions el febrer de 1936. Tothom les veia com el moment decisiu, el desempat final.

Ava: Després de dos anys de govern d'esquerres i dos de dretes, tenia sentit. Qui s'enfrontava?

Noah: Es van formar dos grans blocs. A l'esquerra, el Front Popular, que unia republicans, socialistes i comunistes. El seu objectiu era clar: recuperar les reformes del primer bienni.

Ava: I a l'altra banda de la cantonada?

Noah: A la dreta, la CEDA i els seus aliats, que s'oposaven frontalment a aquelles reformes. L'ambient estava molt, molt polaritzat.

Ava: D'acord, i qui va guanyar el gran partit?

Noah: Aquí ve la part interessant. En nombre de vots, els resultats van ser súper ajustats, gairebé un empat tècnic! Però saps què va passar?

Ava: El sistema electoral va fer de les seves?

Noah: Bingo! Gràcies a la llei electoral, el Front Popular va aconseguir una majoria aclaparadora de diputats. Manuel Azaña va tornar a ser nomenat President de la República.

Ava: Vaja, un petit marge de vots va provocar un canvi de poder gegant. I què van fer primer?

Noah: Van anar de dret al gra. Van aprovar una amnistia per als presos de la Revolució de 1934 i van accelerar totes les reformes que s'havien paralitzat.

Ava: O sigui, que van posar la directa. Però puc imaginar que aquesta victòria no va calmar els ànims, oi? La tensió devia ser enorme.

Ava: I clar, després de la victòria del Front Popular, podríem pensar que la situació es va calmar, però... res més lluny de la realitat, oi, Noah?

Noah: Gens ni mica, Ava. La derrota no va ser ben acceptada per la dreta. I els sectors més extrems, com els carlins o la Falange Espanyola, inspirada en el feixisme italià, van apostar directament per la violència.

Ava: Volien crear un ambient de caos per justificar el que venia després: un colp d'estat.

Noah: Exacte. Era una estratègia calculada. El problema és que l'extrema esquerra va caure fàcilment al parany, responent als atacs amb més atacs.

Ava: Una espiral de violència sense fi, vaja. Com tirar gasolina al foc.

Noah: Totalment. I la situació va arribar al punt de no retorn amb dos assassinats clau. Primer, el del Tinent Castillo, que era socialista.

Ava: I la venjança no es va fer esperar, suposo.

Noah: Gens. Policies d'esquerres van assassinar José Calvo Sotelo, un dels principals líders de la dreta. Això va ser l'espurna definitiva.

Ava: L'excusa perfecta que estaven buscant els militars.

Noah: Sí. Van usar la seva mort com a justificació, i el 18 de juliol de 1936, va començar el colp d'estat. I amb ell, la Guerra Civil.

Ava: Uf, quin final tan tràgic per a la República. Bé, amb això tanquem el tema d'avui. Hem vist les reformes, les tensions socials i polítiques, i com tot va desembocar en la guerra.

Noah: La clau és entendre que no va ser una cosa d'un dia per l'altre, sinó un procés llarg i complex.

Ava: Exacte. Moltes gràcies, Noah, per la teva claredat. I a vosaltres, per escoltar-nos! Ens retrobem al pròxim episodi de Studyfi Podcast. Adéu!

Noah: Adéu a tothom!