Podcast na Simone de Beauvoir i El Segon Sexe

Kapitoly

No es neix dona, s'hi arriba a ser

La dona com "l'altra"

Un sistema d'opressió transversal

Trencar els mites i les gàbies

El llegat de Beauvoir

La Vigència de Beauvoir

La Sospita com a Mètode

Valors Propis i Malentesos

El Llegat Crític i Comiat

Přepis

Tom: Pensa en el teu feed de TikTok o Instagram per un moment. Per què a les noies els hi surten constantment vídeos de maquillatge i rutines de pell, i als nois, vídeos de cotxes o fitness? Com si un algoritme hagués decidit per endavant què t'ha d'interessar.

Lily: Exacte. I la idea que hi ha coses “de noies” i coses “de nois” no és nova. De fet, és el nucli del que una filòsofa increïble, Simone de Beauvoir, va començar a desmuntar fa més de 70 anys.

Tom: Sona complicat, però aquesta idea dels anuncis em resulta molt familiar.

Lily: És que és just això! Esteu escoltant Studyfi Podcast, on connectem les grans idees amb el teu dia a dia. Avui parlem de feminisme i de la frase més famosa de Beauvoir: “No es neix dona, s’hi arriba a ser”.

Tom: Un moment, com? No és una qüestió biològica? Si neixes amb certs cromosomes, ets una dona, no?

Lily: Beauvoir fa una distinció clau aquí. Una cosa és ser femella, que és un fet biològic, i una altra de molt diferent és ser “dona”, que segons ella és una construcció social i històrica.

Tom: Una construcció? Com si fos un edifici?

Lily: Gairebé! Pensa en la “feminitat”: la idea que les dones han de ser delicades, passives, maternals... Beauvoir diu que això no és natural. És un ideal, un motlle, al qual s'espera que totes les dones s'ajustin. Una mena de ficció que ens disciplina des de petites.

Tom: D'acord, llavors la societat ens ensenya a "ser dones" d'una manera determinada. Però, per què? D'on surt aquest model?

Lily: Surt d'una estructura molt arrelada que Beauvoir analitza. Ella diu que, històricament, l'home s'ha definit a si mateix com el Subjecte, l'essencial, la norma. I en fer-ho, ha col·locat la dona en la posició de l'Altre.

Tom: L'Altre? Amb majúscula?

Lily: Sí, i això és crucial. No és simplement “un altre subjecte”. És l'objecte, allò que es defineix sempre en relació a l'home. Ell és l'independent, ella és la relativa. Pensa-ho, diem actrius, metgesses... sempre marcant la diferència respecte al masculí, que es considera neutre.

Tom: Vaja, no m'hi havia fixat mai. És com si l'home fos el punt de partida i la dona fos... una desviació d'aquest punt.

Lily: Exactament! I aquesta asimetria no és casual, és la base de tot. Aquesta posició d'alteritat, de ser “la segona”, es tradueix en una opressió real i tangible en tots els aspectes de la vida.

Tom: Llavors, no estem parlant només de bretxa salarial o de no poder votar fa un segle.

Lily: Gens ni mica. Beauvoir va ser pionera en entendre que l'opressió no és només econòmica, com deia el marxisme. És transversal. Avui ho anomenaríem interseccional.

Tom: Què vols dir amb transversal?

Lily: Que afecta totes les esferes: la moral, la sexual, la política, la laboral... tot. El patriarcat, que Beauvoir identifica com aquesta construcció històrica, no és un sol problema, és un sistema de poder que ho impregna tot.

Tom: Un sistema que ha fet passar per natural allò que en realitat és una construcció. És una idea potent.

Lily: Molt. Perquè si és una construcció... vol dir que es pot deconstruir i construir una altra cosa. Una societat basada en la reciprocitat, on tothom sigui un subjecte lliure.

Tom: I com es desconstrueix tot això? Per on comencem?

Lily: Beauvoir proposa tres eixos fonamentals. Primer: una educació que no reforci els estereotips. Que a les nenes se'ls donin blocs de construcció i als nens nines, sense jutjar.

Tom: Sembla bàsic, però encara costa.

Lily: Totalment. Segon: igualtat moral i sexual. Reconèixer la dona com un subjecte amb desig i capacitat de decisió propis, no com un objecte per al desig d'un altre.

Tom: I el tercer?

Lily: Un canvi de relat. Cal desmuntar els mites que sostenen l'opressió. I aquí Beauvoir és molt crítica amb dues institucions: el matrimoni i la maternitat.

Tom: Ui, tema polèmic.

Lily: Ho era, sí! No estava en contra de tenir fills o casar-se, sinó en contra de com la societat burgesa els presentava com l'únic destí possible per a una dona. Eren paranys que limitaven la seva autonomia, reduint-la a una funció reproductiva o econòmica.

Tom: Llavors, la seva influència arriba fins avui. Quan parlem de gènere, en realitat estem parlant sobre les seves idees.

Lily: Absolutament. El seu impacte és immens. Autores posteriors van construir sobre la seva feina. Kate Millett va agafar la idea de patriarcat per parlar de poder sexual. Monique Wittig va proposar abolir la categoria “dona” com a concepte polític.

Tom: I Judith Butler, que sona molt a les universitats ara mateix?

Lily: Butler porta la idea de Beauvoir a un altre nivell. Si “s'arriba a ser dona”, Butler diu que el gènere no és una cosa que som, sinó una cosa que fem constantment, una actuació o ‘performance’.

Tom: O sigui, que el pensament de Beauvoir de 1949 segueix sent la base de converses que tenim avui a les xarxes socials.

Lily: Exacte. La seva crítica als ideals de feminitat, la seva aposta per l'educació i la seva denúncia de com es tracta el cos femení continuen sent eines súper potents per entendre el món. El seu llegat no és una peça de museu, és una caixa d'eines per construir un futur més just.

Tom: Llavors, tot això de Beauvoir... sona molt teòric. Però avui dia, encara és rellevant?

Lily: Totalment, Tom. La seua vigència és inqüestionable. Pensa-ho... bretxes salarials, violència de gènere... El seu llibre *El segon sexe* continua sent una referència clau.

Tom: Val, entesos. I com ha influït en altres pensadores més modernes?

Lily: Bona pregunta. La seua obra va ser un punt d'inflexió. Autores com Kate Millett van agafar la idea de patriarcat i la van desenvolupar com una estructura de poder.

Tom: D'acord, com una mena de sistema operatiu social, no?

Lily: Exacte, és una bona analogia. I després tens figures més radicals com Monique Wittig. Ella va criticar el concepte mateix de "dona" com una imposició.

Tom: Vaja... o sigui, proposava eliminar la paraula "dona"? Això és anar fort!

Lily: Proposava abolir la categoria social, sí. Mostra com de profund pot arribar a ser aquest debat, un debat que continua gràcies a Beauvoir.

Tom: Molt interessant. I aquestes idees ens porten directament a parlar de la performativitat de gènere.

Tom: Molt bé, i per acabar, anem amb dos gegants que, tot i ser molt diferents, comparteixen una cosa: la sospita. Parlem de Karl Marx i Friedrich Nietzsche.

Lily: Exacte, Tom. Tots dos ens conviden a no creure'ns el que ens venen com a "natural" o "etern". Sempre hi ha interessos ocults al darrere, forces que modelen les nostres creences.

Tom: Com una mena de detectius filosòfics, no? Buscant les pistes amagades a la societat.

Lily: M'agrada l'analogia! Marx busca les forces econòmiques i Nietzsche les morals. Però el fons és el mateix: atrevir-se a qüestionar-ho tot.

Tom: I aquí Nietzsche es posa molt actual amb la idea de crear els nostres propis valors, oi?

Lily: Sí, la seva crida a l'autenticitat és molt potent. Però... cal anar amb compte. El seu concepte de "superhome" s'ha malinterpretat terriblement al llarg de la història.

Tom: Encara passa, que algú llegeix quatre línies i ja es pensa que pot fer el que vulgui.

Lily: Totalment. Per a Nietzsche no es tracta de ser un tirà, sinó de ser l'amo de la teva pròpia vida i els teus valors.

Tom: Llavors, el missatge final d'aquests filòsofs seria... desconfia de les respostes fàcils i les certeses absolutes?

Lily: Aquesta és la clau. El seu llegat no és repetir les seves teories, sinó renovar el seu impuls crític. Fer-nos les preguntes incòmodes en un món que busca solucions ràpides.

Tom: Fantàstic. Doncs amb aquesta invitació a pensar críticament tanquem l'episodi d'avui. Ha estat un plaer, Lily.

Lily: Igualment, Tom. Fins a la pròxima!

Tom: I a tots vosaltres, gràcies per escoltar-nos. Ens retrobem al pròxim Studyfi Podcast!