Shrnutí na La Segona República: Bienni i Front Popular

## Introducció La **Segona República Espanyola** (1931-1939) va ser un període polític clau a Espanya marcat per intents de reforma, conflictes socials i el camí cap a la Guerra Civil. Aquest material se centra en dos moments decisius del període: el **Bienni Conservador (1933-1935)** i la crisi que desemboca amb el **Front Popular (febrer-juliol 1936)**. Presenta les dades de manera ordenada i breu per facilitar l'estudi autònom. ### Què cal entendre abans de començar > La Segona República fou una etapa de transició democràtica amb grans tensions entre reformistes i conservadors, entre centralisme i reivindicacions autonòmiques, i amb una societat polaritzada que va acabar facilitant el cop d'estat de 1936. ## Bienni Conservador (1933-1935) ### Context i lideratge - Govern de centredreta format després d'eleccions. - **President de la República:** Niceto Alcalá-Zamora - **Cap del govern:** Alejandro Lerroux ### Mesures i política pública - Paralització de reformes claus: agrària, laboral, militar i autonòmica. - Amnistia per a Sanjurjo i altres militars implicats en aldarulls anteriors. - Enfrontaments amb les forces d'esquerra que van provocar vagues generals. > Exemples pràctics: la paralització de la reforma agrària va mantenir la propietat latifondista en zones rurals, agreujant la desigualtat i facilitant conflictes camperols. ### Principals conflictes (octubre 1934) - Revolució d'octubre del 1934 amb movilitzacions importants. - Presó i suspensió de la Generalitat de Catalunya després de la proclamació de la República Catalana per Lluís Companys. - Revolució comunista d'Astúries: repressió dura per part de l'estat. Fun fact: La proclamació de la República Catalana per Lluís Companys l'octubre de 1934 durà només unes hores en el mapa polític, però va tenir un gran impacte simbòlic i represaliador. ### Crisi de govern i corrupció - Entrada de la **CEDA** al govern, cosa que va alarmar les esquerres. - Escàndols de corrupció que van fer caure Lerroux. - Eleccions de febrer de 1936: triomf del **Front Popular**, coalició d'esquerres. ## Front Popular (febrer - juliol 1936) ### Context i lideratge - Govern d'esquerres després de la victòria electoral del Front Popular. - **President de la República:** Manuel Azaña - **Cap del govern:** Santiago Casares Quiroga ### Mesures i reaccions del govern - Amnistia dels presos polítics catalans i asturians. - Represa de les reformes iniciades en el període reformista anterior. - A Catalunya: reinstauració de la **Generalitat** i nova ordenació territorial el 1936. > Exemple pràctic: la reinstauració de la Generalitat va permetre la recuperació d'institucions autonòmiques que gestionaven polítiques culturals i d'educació a Catalunya. ### Violència política i preàmbul del cop d'estat - L'extrema dreta va fomentar un clima de violència social: exemple destacat, l'assassinat del tinent socialista José Castillo. - La reacció violenta: l'assassinat del monàrquic José Calvo Sotelo per sectors de l'esquerra radical va servir d'excusa i pretext per al cop d'estat militar que acabà esclatant a l'estiu de 1936. Did you know que l'assassinat de José Calvo Sotelo va ser considerat per molts historiadors l'espurna immediata que va accelerar la conspiració militar contra la República? ## Taula comparativa: Bienni Conservador vs Front Popular | Aspecte | Bienni Conservador (1933-1935) | Front Popular (febrer-juliol 1936) | |---|---:|---:| | Direcció política | Govern de centredreta | Govern d'esquerres (coalició) | Caps oficials | Alcalá-Zamora (President), Lerroux (Cap) | Azaña (President), Casares Quiroga (Cap) | Política sobre reformes | Paralització (agrària, laboral, militar, autonòmica) | Represa de reformes | Mesures sobre presos polítics | Repressió i presó post-revoltes | Amnistia per presos catalans i asturians | Conflictes socials | Vagues generals, revoltes regionals (1934) | Augment de la violència política i assassinats que precedeixen el cop ## Glossari ràpid > **CEDA:**