Podcast na L'entrevista periodística: tipus i estructura

Kapitoly

Una conversa planificada

Dos tipus d'entrevista

El periodista com a creador

L'extra de l'oració

Tipus i Resum Final

Přepis

Dan: Imagina't un estudiant, diguem-li Pau, que ha d'entrevistar un científic famós. Arriba, encén la gravadora i simplement comença a xerrar, com si estigués amb un amic. El resultat? Un desastre.

Hannah: Un desastre absolut, segur. Estàs escoltant Studyfi Podcast.

Dan: Llavors, què va fer malament en Pau? Suposo que hi ha alguna cosa més que 'només xerrar', oi?

Hannah: Exacte! Una entrevista periodística és una conversa pactada i planificada. No és espontània. L'entrevistador i l'entrevistat acorden el lloc, la durada i fins i tot el tipus de preguntes.

Dan: D'acord, és planificada. Però, totes les entrevistes busquen el mateix?

Hannah: Bona pregunta! No. N'hi ha principalment de dos tipus. L'entrevista de personalitat, que vol fer un retrat de la persona: els seus records, sentiments... el seu món íntim.

Dan: I l'altra?

Hannah: És l'entrevista informativa. Aquí, un expert dona informació sobre un tema concret. És impersonal, amb llenguatge formal i tecnicismes.

Dan: Llavors... el periodista només transcriu el que sent i ja està?

Hannah: Gens ni mica! Per això es diu que és un gènere de creació. El periodista reelabora la conversa, canvia l'ordre de les preguntes, afegeix descripcions i crea titulars per destacar el més important.

Dan: Vaja, així que és gairebé com un artista que modela l'entrevista.

Hannah: Exactament! No és una simple gravadora, és un creador de contingut.

Dan: Molt bé, Hannah. I ja per acabar, parlem d'aquests complements que semblen... extres a l'oració. Els circumstancials.

Hannah: Exacte! Són els adjunts. Pensa que aporten informació sobre les circumstàncies: on, quan, com... La majoria de vegades els pots treure i la frase encara té sentit.

Dan: Com un accessori, vaja. Però has dit "la majoria de vegades"...

Hannah: Això. Perquè alguns verbs sí que el necessiten. No pots dir només "ell va anar". On va anar? La frase queda incompleta. A més, tenen molta mobilitat, es poden moure per la frase.

Dan: Entesos. I quins tipus hi ha?

Hannah: N'hi ha molts! De Lloc, de Temps, de Manera, de Causa... Per exemple, a les frases "a terra" o "al vàter", són complements circumstancials de lloc. No té gaire secret.

Dan: Prou evident, sí. Llavors, per resumir-ho tot?

Hannah: El complement circumstancial dóna detalls, normalment és opcional i es mou lliurement per l'oració. Aquesta és la clau.

Dan: Perfecte. Doncs amb aquest resum tan clar, tanquem la sessió d'avui. Moltíssimes gràcies, Hannah, com sempre.

Hannah: Gràcies a tu, Dan! Fins a la pròxima!

Dan: I a tots vosaltres, gràcies per escoltar Studyfi Podcast. Ens retrobem aviat!