Podcast na Història de la Policia a Catalunya

Kapitoly

La policia més antiga d'Europa

La família Veciana

Canvis al segle XIX

La policia moderna del segle XX

Pistolerisme i dictadura

La República i la democràcia

El desplegament modern

Tradició i Modernitat

El Retorn dels Mossos

Política i Policia al Segle XX

Guerra Civil i Franquisme

El Model Policial Democràtic

Přepis

Ava: ...espera, vols dir que els Mossos d'Esquadra són una de les policies civils més antigues de tota Europa? Això és increïble!

Oliver: Exacte! I la seva història comença molt, molt abans del que la majoria de gent es pensa. No és una cosa del segle XX, ni de bon tros.

Ava: D'acord, això ho he de sentir. Crec que tothom ho hauria de saber! Benvinguts de nou a Studyfi Podcast. Oliver, si et sembla, comencem pel principi de tot. D'on surten els Mossos?

Oliver: Doncs ens hem de remuntar a principis del segle XVIII. Pensa que en aquella època, la vigilància dels camins i la seguretat dels pobles depenia de l'exèrcit regular.

Ava: O sigui, no hi havia una policia com la coneixem avui, sinó soldats fent de policies?

Oliver: Exactament. Però clar, què passava si l'exèrcit era necessari en un altre lloc? Com per exemple, a la frontera.

Ava: Doncs... que l'interior quedava desprotegit. I això va passar?

Oliver: Precisament. El 1719, per les tensions amb França, l'exèrcit es va haver de mobilitzar a la frontera. De cop i volta, calia una força que controlés l'interior del territori.

Ava: I d'aquí neix la idea. La necessitat fa la funció.

Oliver: Això mateix. El capità general va organitzar unes esquadres de paisans, és a dir, civils organitzats, distribuïts pels corregiments per mantenir l'ordre.

Ava: D'acord, tenim aquestes colles de veïns armats. Però entenc que això era una solució temporal, oi?

Oliver: Totalment. De fet, cap al 1721, quan la tensió a la frontera va desaparèixer, gairebé totes aquestes esquadres es van dissoldre. Van desarmar la gent i tothom cap a casa.

Ava: Gairebé totes? Alguna es va salvar?

Oliver: Aquí ve el punt clau. Totes van desaparèixer excepte una: la de Valls, que es va mantenir sota el comandament d'una figura molt important, Pere Anton Veciana.

Ava: Aquest nom me'l guardo. Llavors, aquest és el moment en què s'institucionalitzen els Mossos d'Esquadra?

Oliver: Exacte. A partir d'aquest nucli, el 1723 es remodelen i s'amplien les esquadres, i nomenen oficialment a Veciana com a comandant. I aquí neix el cos com el coneixem.

Ava: Però, quin tipus de policia eren? A qui servien?

Oliver: Eren una força clarament reial i borbònica. Pensa en el context: acabava de passar la Guerra de Successió. La seva funció era controlar l'ordre públic en un territori on encara hi havia austriacistes armats als quals calia perseguir.

Ava: I a la resta de la població se li havia prohibit portar armes i el sometent. Eren, doncs, una eina de control del nou poder.

Oliver: Totalment. De fet, el comandament dels Mossos va ser una mena de premi per a la família Veciana per la seva fidelitat a Felip V. Va ser un negoci familiar durant tot el segle XVIII!

Ava: Vaja, un negoci familiar de seguretat pública! Sembla una sèrie.

Oliver: Doncs sí. Però van anar creixent i es van convertir en una policia molt preparada i efectiva. Fins al punt que es va convertir en la policia més avançada del seu temps i el seu model es va exportar a altres zones de la monarquia.

Ava: Perfecte. Passem de segle. Arriba el segle XIX, un segle de canvis radicals. Monarquia absolutista contra estat liberal... Com afecta això a la policia?

Oliver: Doncs ho canvia tot. Si canvia el poder, ha de canviar el sistema de seguretat. Un estat liberal necessitava un aparell policial diferent.

Ava: Entenc. I quina va ser la primera proposta?

Oliver: Al principi apareix la Milícia Nacional, una força molt revolucionària, civil i d'àmbit local. Però va durar poc, es va dissoldre quan els projectes liberals més progressistes van caure.

Ava: Llavors, qui va guanyar la partida?

Oliver: El liberalisme conservador. I aquest va imposar un model de seguretat basat en tres conceptes clau: militarització, centralització i una visió molt conservadora de la societat.

Ava: Militarització i centralització... Això em sona a la creació d'un cos molt conegut.

Oliver: Has fet diana. L'eix principal d'aquest nou sistema va ser la creació de la Guàrdia Civil el 1844. Era la manera de portar el control del nou Estat a tots els racons de la Península.

Ava: I els Mossos? Què va passar amb ells enmig de tot aquest canvi? Van desaparèixer?

Oliver: No, no van desaparèixer. Van sobreviure, però el seu rol va canviar. Es van convertir en unes forces auxiliars, acceptades pel nou sistema perquè tenien fur militar.

Ava: Però van perdre poder, suposo.

Oliver: Sí, i el comandament. La família Veciana va deixar de dirigir el cos el 1835. A partir de llavors, els Mossos van passar a estar comandats per oficials de l'exèrcit.

Ava: Avancem fins al segle XX. El món està canviant molt ràpidament, les ciutats creixen... La Guàrdia Civil era suficient per a aquesta nova realitat?

Oliver: Bona pregunta. No, no ho era. El pes de la població urbana i la necessitat de controlar els moviments socials, com l'anarquisme, demanaven una policia més moderna i civil que la Guàrdia Civil.

Ava: I es va crear?

Oliver: Sí. Entre 1905 i 1908 es fa una gran reforma que professionalitza la policia. Es creen dos cossos principals dependents de l'administració civil.

Ava: Dos cossos? Quins eren?

Oliver: El Cos de Vigilància, que era de caire civil, anaven de paisà, i es dedicava a la investigació, com la policia judicial. I el Cos de Seguretat, que anaven uniformats, tenien organització militar i feien el servei als carrers.

Ava: O sigui, uns investigaven i els altres patrullaven. I es creen escoles de policia, oposicions... Sona molt més modern.

Oliver: Totalment. Es crea la Dirección General de Seguridad i l'accés a la policia comença a ser per concurs-oposició. És un pas de gegant.

Ava: Però a Catalunya teníem una situació complexa. La Setmana Tràgica el 1909, per exemple. Quin paper hi van jugar els Mossos?

Oliver: Doncs la repressió principal va anar a càrrec de la Guàrdia Civil, però amb el suport del sometent i dels Mossos on hi eren presents. Això va crear molt de malestar a les classes populars i des de les files republicanes es va començar a demanar la seva dissolució.

Ava: O sigui que la seva imatge va quedar molt tocada.

Oliver: Molt. De fet, el 1917 la Diputació va aprovar la seva extinció gradual, simplement no cobrint les places que quedaven lliures. Semblava la fi dels Mossos.

Ava: Però no va ser la fi! Què va passar?

Oliver: Doncs va arribar una època terrible coneguda com els "anys del pistolerisme", a partir de 1919. Una època de molta tensió social i violència als carrers.

Ava: I la gent tenia por, és clar.

Oliver: Exacte. A la perifèria de les ciutats, on actuaven els pistolers, es demanava més presència policial. De cop, es va veure que un cos com els Mossos era necessari.

Ava: O sigui, el pistolerisme, irònicament, els va salvar de l'extinció. I després, el 1923, arriba la dictadura de Primo de Rivera. Això va ser un problema per als Mossos?

Oliver: Gens ni mica. Al contrari. El nou règim els va veure com un cos perfecte per a la "nova Catalunya" que volien, un cop dissolta la Mancomunitat i eliminat qualsevol intent d'autogovern.

Ava: D'acord, però qui els manava? Qui els pagava?

Oliver: El sou el pagava la Diputació de Barcelona, però estaven sota el control del capità general i del governador civil. Van fer feines com custodiar els terrenys de l'Exposició Universal de 1929.

Ava: Però també van participar en la repressió de la dictadura, oi?

Oliver: Sí, clarament. Sota el comandament del ministre Martínez Anido, van ser una eina repressiva. Això va fer que la seva imatge quedés encara més malmesa.

Ava: Tant, que quan va caure la dictadura el 1930, la Diputació va haver de fer una neteja a fons, oi?

Oliver: Sí, va ser una reestructuració total. Es va dissoldre el cos tal com estava i es va tornar a organitzar, eliminant els caps vinculats a la dictadura i lligant-lo exclusivament a la Diputació. Volien limitar la seva dependència militar i del Govern civil.

Ava: I tot just després, l'abril de 1931, arriba la República. Amb la mala fama que arrossegaven, què va passar amb els Mossos?

Oliver: Doncs aquí ve un altre gir de guió. Tot i la mala percepció, el cos estava preparat per transformar-se. I ho va fer. No només es va mantenir, sinó que es va adaptar completament al nou règim.

Ava: Com? Què va canviar?

Oliver: Es van identificar plenament amb les noves institucions autonòmiques, amb la Generalitat. Van passar a ser lleials als presidents, primer a Macià i després a Companys.

Ava: Hi ha un moment simbòlic d'això, oi?

Oliver: Sí! El 14 d'abril de 1931, el capità Frederic Escofet es va posar a les ordres del President Macià, que acabava de proclamar la República Catalana. Es van destituir els antics comandaments i es va nomenar un de nou, lleial a la República.

Ava: D'acord, saltem endavant en el temps. Després de la dictadura franquista, arriba la democràcia. La Constitució del 78 estableix un nou model policial.

Oliver: Exacte, un model pluralista amb tres nivells: la policia de l'Estat, les policies autonòmiques i les policies locals. La Constitució obria la porta a que les comunitats autònomes tinguessin la seva pròpia policia.

Ava: I Catalunya, amb la Generalitat restaurada, va aprofitar-ho.

Oliver: Immediatament. Es va veure en els Mossos d'Esquadra l'oportunitat perfecta. Era un cos amb tradició, amb un nom històric, considerat com a propi i que podia ser la base de la nova policia de Catalunya.

Ava: La policia més antiga d'Europa, que ha sobreviscut a tot, es converteix en la imatge d'una Catalunya autònoma.

Oliver: Això mateix. I el 1983, el Parlament de Catalunya aprova la llei de creació de la Policia Autonòmica, amb els Mossos com a nucli inicial.

Ava: I aquí comença la història moderna que més o menys coneixem. Com es passa d'un cos petit a la policia integral de tot Catalunya?

Oliver: Doncs amb planificació. El 1985 s'inaugura l'Escola de Policia de Catalunya a Mollet del Vallès, que és on es comencen a formar les noves promocions de Mossos i, des del 1991, també les policies locals.

Ava: Un centre de formació unificat per a tota la policia de Catalunya.

Oliver: Exacte. I el 1994 comença el desplegament territorial. Va ser un procés gradual per anar substituint les forces de seguretat de l'Estat en les funcions de seguretat ciutadana.

Ava: On va començar?

Oliver: La primera comarca va ser Osona. Després van seguir el Ripollès, la Selva... i així, a poc a poc, es van anar estenent per tot el territori.

Ava: També van assumir competències importants com el trànsit, oi?

Oliver: Sí, entre 1997 i 1998, la Generalitat va rebre les competències de trànsit i els Mossos van substituir la Guàrdia Civil en aquesta funció.

Ava: Quan va culminar tot aquest procés?

Oliver: El novembre de 2008, amb l'arribada del cos a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona. En aquell moment, es va completar el desplegament a tot Catalunya.

Ava: I avui dia, a més de la seguretat ciutadana i el trànsit, fan una funció clau de policia judicial.

Oliver: Per descomptat. És una de les seves activitats essencials. L'auxili a jutges i fiscals en la investigació de delictes, ja sigui per iniciativa pròpia o a requeriment d'ells. És una funció prioritària i permanent.

Ava: Vaja, quin viatge. Des d'aquelles esquadres de paisans del segle XVIII fins a la policia integral i moderna que coneixem avui. La història dels Mossos és, en realitat, un reflex de la pròpia història de Catalunya.

Oliver: No ho hauries pogut dir millor. És una història de supervivència, adaptació i transformació constant.

Ava: Doncs un tema apassionant. Però la seguretat no només depèn de la policia. També hi ha tot un món de lleis i normes que la regulen. I precisament d'això parlarem en el següent tema.

Ava: I parlant de com les institucions canvien amb el temps... això ens porta perfectament al nostre últim gran tema d'avui: la història de la policia a Catalunya. És una evolució fascinant.

Oliver: Totalment, Ava. Perquè no és una línia recta. Comencem al segle XIX. Les ciutats creixen, hi ha més gent, més moviment... i més necessitat d'ordre.

Ava: Clar, necessitaven que els carrers fossin segurs. És aquí on neixen les primeres policies municipals?

Oliver: Exactament. Juntament amb figures com els serenos i els alcaldes de barri, formaven la seguretat que depenia dels ajuntaments. A partir de la Constitució de 1812, els alcaldes tenien la funció de vetllar per la pau.

Ava: Però aquesta funció policial tenia dues arrels, oi? Una de moderna i una d'antiga.

Oliver: Sí, i és una dualitat clau. La tradició moderna era l'herència de la Milícia Nacional, que representava l'opció burgesa i descentralitzada. Però va ser suprimida.

Ava: I l'antiga?

Oliver: L'antiga és la tradició d'autodefensa dels pobles. Els mateixos ciutadans feien guàrdies per mantenir l'ordre. Això tenia noms diferents segons la zona: el sometent, la partida, la ronda...

Ava: M'imagino haver d'acabar els deures i després anar a fer la ronda pel barri. No sé si trauria bones notes.

Oliver: Segurament no! Però era la realitat. Un exemple clau és la Guàrdia Municipal de Barcelona, creada el 1843, que es va convertir en una de les més importants de Catalunya.

Ava: Ara, parlem dels Mossos d'Esquadra. Tenien una reputació... complicada, oi?

Oliver: Molt. A les ciutats, les classes populars no els veien amb bons ulls. Però a l'interior, entre la pagesia, tenien una certa fama. I, sobretot, tenien el suport d'una part de la burgesia i de la Capitania General.

Ava: Per què aquesta diferència?

Oliver: Pensa-ho així: per a la Restauració, després de l'última Guerra Carlina, l'objectiu era restablir l'ordre i la monarquia. Qualsevol eina que garantís la pau i el control polític era benvinguda.

Ava: I els Mossos eren una d'aquestes eines.

Oliver: Precisament. La Diputació de Barcelona els va restituir el 1877. El seu paper era ser una mena d'auxiliar rural de la Guàrdia Civil, defensant la propietat privada al camp, on la seguretat no estava tan coberta.

Ava: I la resta de províncies catalanes?

Oliver: Les altres diputacions, menys poblades, van optar per quedar-se només amb la Guàrdia Civil. Era més senzill.

Ava: Saltem al segle XX. La crisi del 98 ho canvia tot, oi?

Oliver: Sí, va obrir una escletxa entre la classe dirigent espanyola i la burgesia catalana, que començava a apostar pel catalanisme polític. La Lliga Regionalista volia un sistema de seguretat propi.

Ava: Basat en el sometent i una policia regional, com deien les Bases de Manresa.

Oliver: Exacte. Però la seva posició sobre els Mossos era ambivalent. D'una banda, els defensaven a Barcelona contra els atacs dels republicans. Però de l'altra... la relació era complexa, sobretot per l'actitud de l'exèrcit cap al regionalisme.

Ava: Complicat, sí. I arribem a la Segona República. Què passa llavors?

Oliver: Aquí hi ha un canvi clau! El 1932, el president Macià signa un decret que estén els Mossos a tot el territori de Catalunya. Tots els cossos policials passen a dependre de la Generalitat.

Ava: Però aquesta autonomia dura poc. Els Fets d'Octubre del 34 són un punt d'inflexió.

Oliver: Un punt crític. Després que Companys proclamés l'Estat Català, les Esquadres van ser desarmades per enfrontar-se a l'exèrcit. Tot i que van tornar a ser operatives, la tensió era enorme.

Ava: I amb la victòria del Front d'Esquerres el 36, el govern català és alliberat.

Oliver: I la imatge d'aquell moment és potentíssima: el president Companys torna a Barcelona escortat per motoristes de la Guàrdia Urbana i dels Mossos. Era un símbol de la legitimitat recuperada.

Ava: Però la Guerra Civil ho trunca tot. I especialment els Fets de Maig del 37 a Barcelona.

Oliver: Va ser un enfrontament terrible entre forces de la Generalitat i milicians de la CNT, FAI i el POUM. El resultat va ser tràgic: uns 500 morts. Després d'això, el govern de la República va assumir el control de l'ordre públic, i la Generalitat va perdre aquestes competències.

Ava: I amb l'arribada del franquisme, tot s'acaba.

Oliver: S'acaba i es transforma en el seu contrari. El règim franquista era un règim policial. Es van depurar cossos com la Guàrdia Civil i es van suspendre altres, com els Mossos. La policia es va convertir en una eina per mantenir el nou ordre ideològic.

Ava: I els Mossos no tornen fins molt més tard, i d'una manera molt diferent.

Oliver: Sí, fins al 1952. Però van ser restituïts com una simple guàrdia simbòlica de la Diputació de Barcelona, totalment integrats en l'estructura militar espanyola. Era una ombra del que havien estat.

Ava: Finalment, amb la mort de Franco el 1975, s'obre la porta a la democràcia. I això exigeix una reflexió profunda sobre la policia.

Oliver: Totalment. No pots tenir una democràcia amb una policia de la dictadura. Calia transformar-la per garantir l'eficàcia, però sobretot, per redefinir el sistema de seguretat pública a tot l'Estat.

Ava: El canvi va ser un acord entre el trencament que volien les forces opositores i la reforma que buscaven alguns sectors del règim.

Oliver: I d'aquí neix el model que tenim avui, basat en una Constitució, el 1978, i un règim de llibertats. La policia havia de deixar de ser una força de repressió per convertir-se en un servei públic al ciutadà.

Ava: I amb aquesta idea de servei públic tan important tanquem el tema i el podcast d'avui. Oliver, ha estat un viatge increïble per la història, ple de girs inesperats.

Oliver: Com sempre, un plaer, Ava. Hem vist que la història de la policia no és només una qüestió d'ordre, sinó que reflecteix les tensions polítiques i socials de cada època. És un mirall de la societat.

Ava: Una conclusió perfecta. Moltes gràcies a tots per escoltar-nos. Això ha estat Studyfi Podcast. Fins la propera!