Podcast na Guerra Civil Espanyola i Segona República

Kapitoly

L'arribada de la República

La Constitució de 1931

Les Grans Reformes

L'Oposició a les Reformes

El Bienni Radical-Cedista

La Revolució d'Octubre de 1934

El Front Popular i la Tensa Calma

Un Cop d'Estat Fracassat

El Tauler Internacional

L'Evolució de la Guerra

La República Dividida

Un poder absolut

Viure sota la dictadura

La repressió sistemàtica

Les conseqüències devastadores

Arxius vs Enllaços

Resum Final i Comiat

Přepis

Chloe: Per què un projecte tan il·lusionant com la Segona República va acabar en una guerra civil? Aquesta és la pregunta que confon al 80% dels estudiants. Com pot ser que una democràcia acabara de manera tan tràgica? Doncs bé, en els pròxims minuts, entendràs exactament com es va anar teixint la tensió que va portar al desastre. I mai més tornaràs a veure aquest període de la mateixa manera.

Ryan: Esteu escoltant Studyfi Podcast.

Chloe: La història comença el 14 d'abril de 1931. Les eleccions municipals donen la victòria a les candidatures republicanes i socialistes a les grans ciutats.

Ryan: I el rei, Alfons XIII, fa les maletes i marxa del país. Així, sense més. Es proclama la República de manera pacífica, amb un ambient de festa als carrers. Semblava el començament d'una nova era.

Chloe: Després de la dictadura de Primo de Rivera, la gent tenia ganes de democràcia. Però la situació era... complicada, oi?

Ryan: Molt complicada. D'una banda, tenies la població obrera i els jornalers, que esperaven reformes urgents per millorar les seues vides. Volien canvis... i els volien ja.

Chloe: I de l'altra? Qui s'oposava a aquests canvis?

Ryan: Doncs els grans propietaris, l'Església, una part de l'exèrcit... Sectors molt poderosos que no volien perdre els seus privilegis. Espanya es va dividir ràpidament en dos blocs: partidaris i enemics de les reformes.

Chloe: I per si no n'hi hagués prou, la conjuntura internacional tampoc ajudava.

Ryan: Gens. Estem en plena crisi del 29, la Gran Depressió. A més, a Europa creixien el feixisme i el comunisme, amenaçant les democràcies parlamentàries. El panorama era... explosiu.

Chloe: Enmig de tot això, es forma un govern provisional i es convoquen eleccions per a redactar una nova constitució.

Ryan: Exacte. I com que la dreta estava desorganitzada, l'aliança de republicans i socialistes va guanyar amb una majoria aclaparadora. El seu primer objectiu era clar: la Constitució de 1931.

Chloe: I pel que tinc entès, va ser una constitució molt avançada per a l'època.

Ryan: Ho va ser, i molt! Per primera vegada es reconeixia el sufragi universal real, amb el vot femení. Imagina el debat que va generar allò!

Chloe: Increïble. I a més del vot femení, què més destacaries?

Ryan: Doncs tres punts clau. Primer, una declaració de drets i llibertats molt àmplia. Segon, el dret a l'autonomia de les regions, una demanda històrica a Catalunya i el País Basc.

Chloe: I el tercer? Aquest sol ser el més polèmic...

Ryan: El més polèmic, sens dubte. La declaració del caràcter laic de l'estat. Això significava separar l'Església i l'Estat, prohibir que l'Església tinguera influència en l'educació i retirar-li el finançament públic.

Chloe: Uf, puc imaginar que això no va agradar a tothom.

Ryan: No, gens. Va ser una de les principals fonts de conflicte des del minut u.

Chloe: Un cop aprovada la Constitució, Manuel Azaña es posa al capdavant del govern i comença un període de reformes profundes. L'anomenat bienni republicà-socialista.

Ryan: Correcte. Van intentar abordar tots els problemes estructurals d'Espanya alhora. I la primera gran batalla va ser la Llei de Reforma Agrària.

Chloe: Això sona tècnic. Què significava a la pràctica?

Ryan: Pensa en Andalusia o Extremadura. Grans extensions de terra, els latifundis, en mans de molt poques famílies. I alhora, milers de jornalers sense terra que vivien en la misèria.

Chloe: Llavors la llei pretenia repartir la terra?

Ryan: Exactament. La idea era expropiar finques grans, pagant una indemnització als propietaris, i repartir-les entre els treballadors del camp. Però clar, els grans propietaris es van oposar amb totes les seues forces.

Chloe: I la reforma religiosa?

Ryan: Doncs van anar més enllà de la Constitució. Van suprimir el sou dels capellans, van limitar l'educació a càrrec dels ordes religiosos i van aprovar el matrimoni civil i el divorci. Per a la mentalitat catòlica de l'època, allò era una autèntica declaració de guerra.

Chloe: I finalment, les autonomies.

Ryan: Sí. Catalunya va aconseguir el seu Estatut d'Autonomia el 1932. El País Basc i Galícia van haver d'esperar fins al 1936, ja en plena guerra. I altres projectes, com el valencià, es van quedar pel camí.

Chloe: Tantes reformes en tan poc de temps... L'oposició devia ser ferotge.

Ryan: Ho va ser. I venia de totes bandes. Per la dreta, tenies els terratinents i la noblesa, evidentment. Fins i tot una part de l'exèrcit va intentar un cop d'estat el 1932, el del general Sanjurjo, que va fracassar.

Chloe: I l'Església?

Ryan: L'Església no va acceptar mai la pèrdua dels seus privilegis. I va ser clau en l'organització de la dreta política en un gran bloc electoral, la CEDA, per a les següents eleccions.

Chloe: Però la pressió no venia només de la dreta, oi?

Ryan: No, i aquesta és una de les claus. Per l'esquerra, els anarquistes de la CNT i molts jornalers estaven impacients. Veien que la reforma agrària anava molt lenta i organitzaven vagues que sovint acabaven amb enfrontaments violents amb la Guàrdia Civil. Hi va haver morts per les dues bandes.

Chloe: Així que el govern estava atrapat. Pressionat per la dreta per anar massa ràpid i per l'esquerra per anar massa lent.

Ryan: Exacte. Aquesta tensió va acabar trencant la coalició de govern. Alcalá-Zamora, el President de la República, va convocar eleccions anticipades per a novembre de 1933.

Chloe: I què va passar en aquestes eleccions de 1933?

Ryan: Doncs que el panorama va canviar completament. L'esquerra, que anava dividida, va patir una derrota duríssima. En canvi, la dreta es va presentar unida en la coalició de la CEDA i va arrasar.

Chloe: Com pot ser un canvi tan dràstic? Va tenir a veure amb el sistema electoral?

Ryan: Totalment! La llei electoral estava pensada per a donar una gran majoria a la candidatura més votada a cada província. El 1931 va beneficiar l'esquerra, que anava en coalició. El 1933, va beneficiar la dreta, que va ser qui es va unir.

Chloe: Entès. I qui era exactament la CEDA?

Ryan: Era una agrupació de partits de dretes, molt catòlica, que no s'identificava del tot amb la República i... que tenia certes simpaties pel feixisme que creixia a Itàlia i Alemanya.

Chloe: Això sona preocupant. Però van governar ells?

Ryan: No directament. El president Alcalá-Zamora no se'n refiava, així que va encarregar el govern a Lerroux, del Partit Radical, que era un republicà de centre. Però la CEDA, que era el partit més votat, li va donar suport a canvi d'imposar el seu programa.

Chloe: I quin era el seu programa? Suposo que... desfer tot el que s'havia fet abans.

Ryan: Has encertat. Van aturar la reforma agrària, van tornar el pressupost a l'Església, van amnistiar el general Sanjurjo... Bàsicament, van pitjar el botó de marxa enrere.

Chloe: Aquesta política de contrareforma va haver de generar una reacció molt forta en l'esquerra.

Ryan: Una reacció brutal. Molts sectors obrers van pensar: 'la República no ens serveix, anem a la revolució'. I el detonant va arribar l'octubre de 1934.

Chloe: Què va passar?

Ryan: Que tres ministres de la CEDA van entrar al govern. Molta gent va témer que allò fos el primer pas cap a una dictadura feixista, com havia passat amb Hitler a Alemanya l'any anterior.

Chloe: I l'esquerra va respondre.

Ryan: Amb una vaga general revolucionària. A la major part del país va ser reprimida ràpidament. A Catalunya, a més, es va suspendre l'autonomia. Però a Astúries... la revolució va triomfar inicialment.

Chloe: Astúries? Per què allí?

Ryan: Perquè l'aliança obrera de socialistes, anarquistes i comunistes estava molt ben organitzada. Van ocupar les zones mineres, armats. El govern es va veure desbordat.

Chloe: I com va acabar?

Ryan: Amb una repressió ferotge. El govern va enviar l'exèrcit d'Àfrica, comandat per un general que començava a sonar molt: Francisco Franco. Hi va haver més de 2.000 morts, tortures, i 30.000 empresonats.

Chloe: La repressió d'Astúries, juntament amb casos de corrupció, va desgastar molt el govern de dretes.

Ryan: Sí, fins al punt que es van haver de convocar noves eleccions el febrer de 1936. I aquestes eleccions es van plantejar gairebé com una batalla final.

Chloe: Dos blocs enfrontats, suposo.

Ryan: Dos grans blocs. A l'esquerra, el Front Popular, que unia republicans, socialistes i comunistes amb la promesa de recuperar les reformes i amnistiar els presos de 1934. A la dreta, la CEDA i els seus aliats.

Chloe: I qui va guanyar?

Ryan: El Front Popular. Els resultats en vots van ser molt ajustats, però pel sistema electoral, van obtenir una majoria molt àmplia de diputats. Azaña va tornar a ser la figura clau, ara com a President de la República.

Chloe: La dreta va acceptar la derrota?

Ryan: Gens bé. Els sectors més extremistes, com els carlins o la Falange Española de José Antonio Primo de Rivera, van decidir que la via democràtica s'havia acabat. Van començar a apostar per la violència al carrer per justificar un cop d'estat.

Chloe: I l'extrema esquerra va caure en el parany.

Ryan: Exacte. Van respondre a la violència amb més violència. L'ambient es va tornar irrespirable. L'espiral va culminar amb dos assassinats: primer, el del tinent Castillo, un policia socialista.

Chloe: I en venjança...

Ryan: Policies d'esquerres van assassinar un dels líders més importants de la dreta, José Calvo Sotelo. Aquest assassinat va ser l'excusa perfecta que els militars colpistes estaven esperant.

Chloe: I pocs dies després, el 18 de juliol de 1936, començava la Guerra Civil.

Ryan: Així és. El fracàs d'un projecte que havia nascut amb tanta esperança només cinc anys abans.

Chloe: Molt bé, Ryan, entès. I tot aquest context de polarització ens porta directament a un dels temes més decisius i complexos de la història d'Espanya... la Guerra Civil.

Ryan: Exacte. És un punt d'inflexió total. I tot comença amb un cop d'estat que... no surt com estava planejat.

Chloe: El famós 18 de juliol de 1936, oi?

Ryan: Precisament. Un grup de militars, liderats pels generals Sanjurjo i Mola, intenten prendre el poder per la força. El seu pla era ocupar ràpidament els centres de poder a tot el país amb l'ajuda de falangistes i carlins.

Chloe: Però alguna cosa falla, oi? Perquè si hagués triomfat, no hauria existit una guerra.

Ryan: Justament. El cop fracassa a les ciutats més importants: Madrid, Barcelona, València, Bilbao... I saps per què?

Chloe: Imagino que el govern va reaccionar ràpid.

Ryan: El govern sí, però la clau va ser una altra. La militància dels sindicats i partits d'esquerres, sobretot anarquistes i socialistes, ja s'ho esperaven. Es van armar i van plantar cara als militars.

Chloe: Vaja, la mateixa gent del carrer va aturar un exèrcit. Això és potent.

Ryan: Molt. I aquí està el quid de la qüestió: el resultat d'aquest cop fracassat no és la pau, sinó la divisió del país en dues zones. Una controlada pels colpistes, els "nacionals", i l'altra, per la República. La guerra era inevitable.

Chloe: I què passava a la resta d'Europa? No podien simplement ignorar una guerra civil a les seves portes.

Ryan: Bona pregunta. El context era... tens. Hitler ja governava a Alemanya amb el partit nazi, i tothom veia venir una altra gran guerra. Per això, països com Gran Bretanya i França tenien pànic que el conflicte espanyol s'escampés.

Chloe: Llavors, van intentar posar-hi pau?

Ryan: Van intentar una cosa anomenada "política de no-intervenció". Teòricament, les democràcies com França, Gran Bretanya i els EUA, i les dictadures com l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, van pactar no ajudar cap dels dos bàndols.

Chloe: I em puc imaginar com va funcionar, això.

Ryan: Exacte! Ni Hitler ni Mussolini van fer-ne cas. Van enviar avions, tancs i armament a Franco des del primer dia. Mussolini fins i tot va enviar milers de soldats. Mentre, la República només va rebre ajuda de la Unió Soviètica, que va arribar més tard i va ser molt més cara.

Chloe: D'acord, amb aquest suport, com van planejar la guerra els colpistes?

Ryan: Al principi, l'estratègia era senzilla: conquerir Madrid. Pensaven que si queia la capital, la guerra s'acabaria ràpid. El general Mola avançava des del nord i Franco, que guanyava molt de prestigi, pujava des del sud.

Chloe: Però Madrid resisteix.

Ryan: I tant que resisteix! Es troben una resistència ferotge dels milicians i milicianes, ajudats per les Brigades Internacionals, que eren voluntaris d'arreu del món que venien a lluitar contra el feixisme.

Chloe: Així que el pla ràpid no funciona. Què fan llavors?

Ryan: El 1937, Franco canvia de tàctica. Intenta envoltar Madrid per aïllar-la, però fracassa a les batalles de Guadalajara i del Jarama. Com que veu que la guerra serà llarga, decideix centrar-se a conquerir la franja nord, que estava aïllada de la resta de la zona republicana.

Chloe: I és aquí on passa un dels episodis més tràgics...

Ryan: Sí. El bombardeig de Gernika. L'aviació nazi, la Legió Còndor, va bombardejar la ciutat per aterroritzar la població civil. Va ser un assaig del que després farien a la Segona Guerra Mundial.

Chloe: Quina barbaritat. I l'any 1938 va ser el decisiu, oi?

Ryan: Totalment. El 1938, l'exèrcit de Franco trenca el front d'Aragó i arriba al Mediterrani, a Castelló. Això és clau, perquè parteix la zona republicana en dos, deixant Catalunya aïllada.

Chloe: Mentrestant, què passava dins la zona republicana? Perquè lluitar una guerra amb tantes faccions diferents no devia ser fàcil.

Ryan: Gens fàcil. Aquí tenim l'altre gran drama. Quan les milícies obreres, sobretot les anarquistes a Catalunya, van aturar el cop, van passar a controlar els carrers. El govern de la República, que es va traslladar a València, va perdre el control real en moltes zones.

Chloe: Així que hi havia un govern, però el poder real el tenien altres?

Ryan: Exacte. Aquestes milícies van iniciar una revolució social pel seu compte. Van col·lectivitzar fàbriques i terres. Però també van exercir una repressió molt dura contra gent de dretes i membres de l'Església.

Chloe: I això va generar conflictes interns, suposo.

Ryan: I tant. Va sorgir un debat enorme. Els anarquistes i el POUM deien que s'havia de fer la guerra i la revolució alhora. Però socialistes i comunistes deien: "primer guanyem la guerra, i després ja farem la revolució".

Chloe: Dues visions totalment oposades. Com acaba?

Ryan: Finalment s'imposa la segona visió. Es dissolen les milícies per crear un exèrcit unificat, l'Exèrcit Popular. Però aquesta lluita interna va debilitar molt l'esforç de guerra. Això sí, fins i tot enmig del caos, hi va haver avenços socials increïbles.

Chloe: Com per exemple?

Ryan: Doncs per primer cop a la història d'Europa, una dona, l'anarquista Federica Montseny, va ser ministra. I com a ministra de sanitat, va legalitzar l'avortament. Un avenç que el franquisme esborraria de cop.

Chloe: És increïble pensar en aquests contrastos. Un país en guerra, però alhora experimentant amb reformes socials tan profundes. Bé, i tota aquesta situació a la rereguarda republicana va tenir conseqüències al front, és clar...

Chloe: I acabada la guerra, què passa? Perquè una cosa és guanyar un conflicte i una altra és construir un règim des de zero.

Ryan: Exacte, Chloe. I Franco no va perdre ni un segon. De seguida va reclamar tot el poder per a ell. Primer el militar, amb el títol de «Generalísimo»... i després el poder polític absolut, anomenant-se «Caudillo de España».

Chloe: Vaja, ni «president» ni res semblant. Directament «Caudillo». Això ja marca un to molt clar, no?

Ryan: Totalment. Estava instaurant una dictadura personalista. I per assegurar-se que ningú li fes ombra, el 1937 va prohibir tots els partits polítics. Bé, tots menys un.

Chloe: Quin?

Ryan: El seu, és clar. Va agrupar tots els qui li van donar suport en un partit únic, la Falange Tradicionalista y de las JONS. Ell n'era el líder indiscutible. Era l'únic partit permès.

Chloe: Llavors, com era la vida a l'Espanya franquista? Com es traduïa aquest control en el dia a dia de la gent?

Ryan: Pensa que el règim ho controlava tot. D'entrada, van anul·lar totes les reformes de la República. L'economia es va posar al servei de la guerra primer, i del règim després. I es va imposar la «tradició catòlica espanyola» a la força.

Chloe: Com ho feien per controlar a tothom? No hi havia xarxes socials per vigilar...

Ryan: No, però tenien els mitjans de comunicació. Van confiscar tots els diaris i ràdios contraris i van instaurar la censura prèvia. Un censor llegia tot el que s'havia de publicar abans que sortís. Res no s'escapava.

Chloe: I en l'àmbit personal?

Ryan: També. Es va imposar la moral catòlica més estricta. Adeu al divorci, a l'avortament i als matrimonis civils. A més, es va prohibir l'ús oficial i l'ensenyament de llengües com el català o el basc.

Chloe: Això sona molt opressiu... i imagino que la violència no va acabar amb la guerra.

Ryan: Gens ni mica. La repressió va ser una eina fonamental del franquisme per eliminar contraris i atemorir la població. I va ser sistemàtica i planificada des del poder.

Chloe: Has dit «sistemàtica». Què vols dir exactament amb això?

Ryan: Vull dir que no eren actes aïllats. Pràctiques com els «paseos», que eren execucions sense judici, o les «sacas», quan treien gent de la presó per executar-la, es van estendre per tot el territori controlat pels colpistes. Les víctimes acabaven en fosses comunes.

Chloe: Un horror. I això va continuar després de 1939?

Ryan: Sí. Acabada la guerra, la repressió oficial va seguir durant anys. Execucions, empresonaments en condicions duríssimes, treballs forçats... També hi va haver «depuracions» del funcionariat, expulsant milers de treballadors públics.

Chloe: Sembla que les conseqüències van ser terribles. Tenim xifres per entendre la magnitud del desastre?

Ryan: Les xifres són esgarrifoses. Es calculen prop de 500.000 morts directes per la guerra, i a això cal sumar els executats després pel franquisme. A més, mig milió de persones es van haver d'exiliar.

Chloe: I l'economia?

Ryan: Destruïda. La producció va caure en picat, les infraestructures estaven fetes malbé i les reserves d'or del país s'havien perdut. L'economia no va recuperar el nivell d'abans de la guerra fins als anys cinquanta.

Chloe: La conclusió clau, doncs, és la destrucció total del projecte republicà.

Ryan: Exacte. El resultat final va ser la mort d'una democràcia i la imposició d'una dictadura que va durar fins al 1975. Tots els drets i llibertats que s'havien aconseguit van desaparèixer fins a la Constitució de 1978. Un pas enrere de gairebé quaranta anys.

Chloe: Molt bé, Ryan. I un cop tenim els nostres treballs fets, quina és la millor manera de compartir-los? Parlem d'arxius i enllaços.

Ryan: És una gran pregunta. Bàsicament, a plataformes com Aules, tens dues opcions: pujar l'arxiu directament o compartir un enllaç.

Chloe: I quan hauríem d'utilitzar cada opció? De vegades, adjuntar l'arxiu sembla el més ràpid.

Ryan: Pensa-ho d'aquesta manera: un arxiu és com una foto estàtica. Un enllaç a un document en línia és un ésser viu... sempre està actualitzat.

Chloe: M'agrada! Així evitem enviar deu versions diferents d'un mateix document.

Ryan: Exacte! I sobretot, si l'arxiu és molt pesat, com un vídeo, un enllaç és la teva única opció per no col·lapsar la plataforma.

Chloe: Genial. Doncs, per resumir el que hem vist avui: hem parlat de planificació, d'eines digitals i ara de com compartir la feina eficientment. La clau és l'organització.

Ryan: Totalment. Es tracta de treballar de manera més intel·ligent, no només de treballar més hores. Amb aquests trucs, teniu un gran avantatge.

Chloe: Així és. Moltes gràcies per acompanyar-nos un dia més a Studyfi Podcast. Fins aviat!

Ryan: Fins a la pròxima!