Els Sistemes de Comunicació Sense Ajuda (SAAC sense ajuda) són eines comunicatives que no necessiten cap suport físic extern per ser creades, emeses o rebudes, utilitzant únicament el nostre propi cos. Aquests sistemes són fonamentals per a persones amb discapacitat auditiva o muts, actuant com a suplements o substituts de la parla.
Poden funcionar com a sistemes augmentatius, reforçant la parla existent, o com a sistemes alternatius, reemplaçant-la per complet. El seu objectiu principal és facilitar la comunicació sense barreres i afavorir el desenvolupament intel·lectual en persones amb hipoacúsia i deficiència sensorial auditiva.
Què són els Sistemes de Comunicació Sense Ajuda? Definició i Funció
Els sistemes de comunicació sense ajuda comprenen un conjunt de recursos, estratègies i mitjans basats en l'expressió corporal. La seva essència rau en la no-dependència d'aparells o materials externs, sent el cos el vehicle principal per transmetre missatges.
Estan dissenyats per acompanyar o substituir la comunicació oral, especialment per a individus amb sordesa o mutisme. Permeten una expressió completa, promovent la interacció i l'accés a la cultura i la informació.
Corrents de Pensament en els SAAC Sense Ajuda: Gestualisme i Oralisme
La discussió sobre la millor aproximació a la comunicació sense ajuda ha generat dos corrents principals de pensament:
- Gestualisme: Aquest corrent defensa la llengua de signes com la llengua natural de la comunitat sorda. Argumenta que s'aprèn espontàniament i permet un desenvolupament complet de les funcions comunicatives, d'abstracció i d'organització del pensament.
Els gestualistes veuen la sordesa com una diferència cultural, no una deficiència. Per això, rebutgen les propostes oralistes que consideren la sordesa una "minusvalidesa" que requereix mesures rehabilitadores com la parla oral.
- Oralisme: Des d'aquesta perspectiva, es busca l'adaptació a la vocalització típica i la inclusió en la societat majoritàriament oient. Sostenen que la llengua de signes és poc coneguda fora de la comunitat sorda, i que el domini de la llengua oral és clau per a la comunicació amb el 99% restant de la població, l'accés a la cultura i la informació.
Una persona no oient que s'identifica amb l'oralisme faria l'esforç d'aprendre la llengua oral per comunicar-se àmpliament, tot i que pugui utilitzar la llengua de signes en el seu entorn immediat.
Propostes Integradores: Comunicació Total i Bilingüisme
Per tal d'aproximar les posicions entre el gestualisme i l'oralisme, han sorgit propostes integradores:
-
Comunicació Total: Aquesta estratègia promou l'aprenentatge simultani de la llengua oral i la llengua de signes. L'objectiu és que les persones no oients puguin comunicar-se tant amb la comunitat oient com amb la comunitat sorda, escollint la modalitat que prefereixin en cada moment.
-
Bilingüisme: Parteix de la base que la llengua de signes és la llengua pròpia de les persones sordes i la seva porta d'accés al món. No obstant això, reconeix la importància d'aprendre la llengua oral de la comunitat dominant per afavorir la inclusió i la participació plena en la societat.
El bilingüisme no només implica dominar dues llengües, sinó que també comporta el biculturalisme. Això es deu al fet que el llenguatge i la cultura estan estretament lligats; en barrejar dues llengües, inevitablement es fusionen també dues cultures.
Sistemes de Comunicació Sense Ajuda No Estandaritzats
Més enllà de la dactilologia i la llengua de signes, existeixen altres sistemes de comunicació que utilitzen únicament el cos, especialment útils en casos específics:
- Gestos naturals i culturals: Permeten transmetre conceptes bàsics i mímica de manera intuïtiva o socialment apresa.
- Gestos idiosincràtics: Vocabulari gestual particularment utilitzat per persones amb discapacitats motrius greus, sovint de coneixement limitat al seu entorn proper.
- Moviments oculars: Es poden utilitzar per indicar conceptes o per a la comunicació amb suports tecnològics.
L'Alfabet Dactilològic: Representació Manual de les Lletres
L'alfabet dactilològic, o dactilologia, és un sistema que representa les lletres de l'alfabet mitjançant signes fets amb les mans. Estableix una relació unívoca: a cada lletra li correspon un signe manual concret.
És important destacar que l'alfabet dactilològic varia entre idiomes. Els signes se solen executar amb la mà dominant, a l'altura de les espatlles, tot i que algunes llengües signades són bimanuals, com la britànica.
Aquests signes s'acompanyen habitualment de l'articulació vocal i s'utilitzen com a complement de la llengua signada per indicar:
- Noms propis.
- Paraules poc habituals o de difícil senyalització.
- Sigles d'entitats o organitzacions.
- Títols de llibres o pel·lícules.
Llengua de Signes: Un Sistema de Comunicació Complexe
La llengua de signes és un sistema de comunicació on els signes s'executen mitjançant el moviment de mans i braços, combinats amb expressions facials i, de vegades, la vocalització. No és universal, sinó que cada cultura té la seva pròpia llengua de signes, amb variacions de registre i argot, i que fins i tot pot estar regulada per institucions.
Característiques clau de la Llengua de Signes:
- Recurs comunicatiu: És el principal mitjà de comunicació entre persones sordes.
- Diversitat: Existeixen múltiples llengües de signes arreu del món, amb variants regionals i de registre, igual que les llengües orals.
- Sistema alternatiu/augmentatiu: Pot ser un sistema alternatiu principal o, en certs contextos, un sistema augmentatiu que complementa altres formes de comunicació.
- Complexitat lingüística: Disposa d'un camp lèxic ampli, una gramàtica pròpia i la capacitat de generar un nombre infinit d'oracions complexes.
- Construcció del pensament: La llengua de signes permet desenvolupar el pensament abstracte i comprendre la realitat amb la mateixa profunditat que qualsevol llengua oral.
Sistemes Gestuals per a Persones amb Sordceguesa: Adaptacions Especials
Per a les persones amb sordceguesa, que no poden percebre els signes visualment a l'aire lliure, s'han desenvolupat adaptacions gestuals tàctils:
- Alfabet dactilològic tàctil o al palmell: La persona oient subjecta la mà no dominant de la persona sordcega i realitza els signes de l'alfabet dactilològic directament al palmell de la seva mà.
- Llengua de signes recolzada: La persona sordcega recolza les seves mans sobre les de l'emissor per percebre els moviments d'aquest mentre executa els signes de la llengua de signes.
Preguntes Freqüents sobre els Sistemes de Comunicació Sense Ajuda (FAQ)
Per a qui estan pensats principalment els Sistemes de Comunicació Sense Ajuda?
Els Sistemes de Comunicació Sense Ajuda (SAAC sense ajuda) es dirigeixen principalment a persones amb discapacitat auditiva, sordesa o mutisme. També poden beneficiar a persones amb sordceguesa mitjançant adaptacions tàctils.
Quina és la diferència entre gestualisme i oralisme en la comunicació sense ajuda?
El gestualisme defensa la llengua de signes com la llengua natural de les persones sordes, veient la sordesa com una diferència cultural. L'oralisme, en canvi, prioritza l'aprenentatge de la llengua oral per a la inclusió en la societat majoritària i l'accés a la informació.
És la llengua de signes una llengua universal?
No, la llengua de signes no és una llengua universal. Cada cultura i regió té la seva pròpia llengua de signes, amb variacions de registre i argot, de la mateixa manera que existeixen diferents llengües orals arreu del món.
Com es pot comunicar una persona sordcega utilitzant sistemes sense ajuda?
Les persones sordcegues es comuniquen mitjançant sistemes tàctils adaptats. Això inclou l'alfabet dactilològic tàctil (fent els signes al palmell de la mà) i la llengua de signes recolzada (percebent els moviments de les mans de l'emissor mitjançant el tacte).
Per què el bilingüisme en la comunitat sorda implica biculturalisme?
El bilingüisme en la comunitat sorda implica biculturalisme perquè el llenguatge està profundament lligat a la cultura. En aprendre i utilitzar dues llengües (la de signes i la oral), les persones també s'immerseixen i integren elements de les dues cultures associades a aquestes llengües.